El passat dia 7, el Banco Santander feia efectiva la compra del Banco Popular pel preu simbòlic d’un euro. L’adquisició, executada per mitjà del Mecanisme Únic de Resolució europeu (MUR), va tenir lloc davant la fallida d’aquesta entitat, que els darrers exercicis havia presentat una pèrdua de liquiditat extrema. Tot i estar valorat en 1.300 milions d’euros i ser considerat el sisè grup financer espanyol, el Banco Popular corria el risc de volatilitzar els seus béns immobiliaris després de perdre’n la meitat en borsa; “un deteriorament que perjudicava l’atenció als clients”, assegurava el Banc Central Europeu (BCE) en l’acta d’autorització de la compra.

La maniobra del Santander, doncs, ha estat ben vista pels principals agents econòmics de la UE però també pel mateix govern espanyol, que en boca del ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha aplaudit amb entusiasme la decisió del grup presidit per Ana Botín, filla del fundador de l’entitat: “La compra del Banco Popular és una bona sortida, ja que implica la màxima protecció als dipositants i la continuïtat de la seva activitat”. Tal com recollia el portal Voz Populi, Guindos destacava que l’adquisició del Popular s’havia fet “en total transparència” i venia a demostrar la bona salut que, segons ell, té el sector financer i l’economia espanyola en l’actualitat.

Fet i fet, el passat mes de desembre el Banco Santander va presentar uns actius d’1.339.125 milions d’euros i, amb 12.235 oficines, 188.492 treballadors i 125 milions de clients, s’ha situat al segon lloc del rànquing en incidència dins de l’Ibex 25 i el 20è entre els bancs amb més volum de negoci del món. Segons els seus directius, amb la compra del Banco Popular, ampliarà el capital amb 7.000 milions. Un “esforç” que, lluny de suposar-li cap desgast, el convertirà en el líder del mercat financer de tot l’Estat, superant que BBVA, Bankia o CaixaBank.

El Banco Santander ha estat la nineta dels ulls dels diferents governs espanyols. Premiat i exhibit com a exemple d’eficàcia, el seu expresident, Emilio Botín, va ser escollit ambaixador de la Marca España durant el primer Executiu de Mariano Rajoy. També l’alcalde d’Albacete, Javier Cuenca, va reconèixer a l’entitat la seva “contribució a la dinamització de l’activitat econòmica de la nostra ciutat” i la presidenta de la Junta d’Andalusa, Susana Díaz, n’havia cantat les excel·lències els darrers anys. El 16 de setembre de 2014, davant dels mitjans de comunicació, agraïa el Banco Santander la seva “aposta i inversió” en aquesta comunitat.

A propòsit de la compra del Banco Popular, la gran majoria de diaris han reblat en la màxima que el Santander és el veritable transatlàntic de les finances espanyoles. Però alhora, han obviat l’historial d’irregularitats que els seus directius han comès en l’últim lustre. Sense anar més lluny, la família Botín va ser declarada culpable d’un delicte de frau fiscal perquè no havia declarat l’IRPF ni l’Impost de Propietats entre els anys 2005 i 2009, si bé l’Audiència Nacional els va absoldre després que hagués pactat amb l’Agència Tributària el retorn d’una part del deute.

A més d’això, cal afegir els 2.000 milions d’euros que havia evadit a Suïssa, tal com va desvelar-se en la famosa Llista Falciani’. Sense oblidar les tres multes que van imposar-li a l’entitat arran de les hipoteques subprime, per valor de 27 milions d’euros, o la sanció de 19 milions per haver infringit la Llei del Mercat de Valors, quan va vendre uns arriscats bons convertibles a estalviadors que no complien el perfil de risc adequat. 129.000 persones van resultar afectades.

Fins i tot, l’any passat el Tribunal Suprem va confirmar una sanció d’un milió d’euros al Santander per vulnerar la Llei antiblanqueig, en demostrar-se que no va controlar correctament més de 600 operacions d’un compte de Rumasa. Igualment, aquests mitjans han passat per alt la investigació que la fiscalia va obrir fa poques setmanes contra dos dels seus membres del consell d’administració, el màxim òrgan de govern de l’entitat. Un d’ells és Juan Miguel Villar Mir, empresari de la construcció, energia i matèries i amic íntim de la família Botín, i el també constructor Javier López Madrid.

El Banco Santander té presència en l’accionariat i consells d’administració d’alguns dels principals grups mediàtics de l’Estat espanyol.

 

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019