Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diuen que la realitat supera la ficció. En termes periodístic, hi ha notícies que sobrepassen la imaginació fins a extrems inversemblants. És el cas de la peça publicada ahir dimarts, 20 de juny, a l’edició balear del diari El Mundo, titulada “La Policía investiga cánticos a Alá en una fiesta de final de curso”.

En un període de pau social, no hauria passat d’un breu a les pàgines d’humor. Però en un context en què els atemptats jihadistes s’han incrementat al cor d’Europa, la notícia pot arrissar els cabells de qualsevol lector. Que, en aquestes dates, alumnes d’un institut de Palma entonin proclames a favor del referent espiritual de l’islam –històricament també ho feien els savis jueus i els cristians àrabs–, pot generar temor o, com a mínim, una expectativa inusitada. Si, a més a més, s’informa que policia espanyola ha obert una investigació per esbrinar qui hi ha darrere d’aquestes suposades soflames, aleshores la notícia agafa un to veritablement preocupant.

Darrere de tot plegat, però, hi ha la voluntat de la periodista per elevar una manifestació cultural sense motivacions pernicioses a la màxima categoria del terror. Perquè, finalment, la pretesa polèmica respon a la representació de “L’himne dels pirates”, una de les obres del musical de Dagoll DagomMar i cel. En aquesta cançó, els intèrprets apareixen dalt d’un vaixell amb signes moriscos i, a la penúltima estrofa, canten: “I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d’Al·là.”.

Doncs bé. Sempre segons la notícia, “la madre de un alumno mostró su disconformidad con la elección de la canción escogida por considerar que incitaba al odio y que no era adecuada en un contexto de amenaza terrorista y con los recientes atentados de Londres”. A més a més, també hauria escandalitzat a alguns pares que els escolars, d’edats compreses entre els 10 i els 13 anys, “interpretaron la canción vestidos de negro y con los pies descalzos”.

Pels tutors l’Escola Musical Ireneu Segarra, els alumnes només representaven el musical basat en l’obra homònima d’Àngel Guimerà, una de les creacions més destacades de la literatura catalana, i ho feien d’acord amb la vestimenta de l’època. Ras i curt.

Així les coses, un comentari d’una mare es converteix ràpidament en un senyal d’alarma, i que aquesta dona traslladés el seu malestar a la policia, esdevé l’obertura d’una investigació per possible apologia del terrorisme. Ja que, si ens fixem en la lletra menuda, veiem que no hi ha cap denúncia presentada i que, lluny d’iniciar una investigació, la policia només ha volgut saber què havia passat exactament. En una construcció que cerca la polèmica i no explicar els fets, la notícia parla en el titular i el primer paràgraf de “càntics a Al·là” en genèric i no és fins al darrer paràgraf que explica que és ‘Mar i Cel’ i qui són Àngel Guimerà i la versió musical de Dagoll Dagom. Fins i tot en una primera versió al web -ja corregida- el subtítol es referia a l’obra com ‘Mar i Terra’ el que encara dificultava al lector copsar la barbaritat de la denúncia i l’article en si mateix.

No és la primera vegada, però, que l’edició balear de El Mundo tergiversa els fets fins a fer-los irreconeixibles. El 12 d’octubre de 2013, a propòsit de la recollida de diners que es feia per recolzar la vaga de mestres de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Amorós publicava: La web que difundió el ‘impuesto revolucionario’ para los huelguistas es de un investigador de la UIB.

Amb l’ànim de criminalitzar les protestes dels docents, El Mundo deixava entendre que Contrainfo.cat promovia l’extorsió a diferents establiments perquè donessin suport a la campanya amb què l’Assemblea de Docents i la Plataforma Crida denunciaven l’explotació laboral a la qual estava sotmès l’equip de recerca. En realitat, aquest portal tan sols invitava la ciutadania a fer aportacions per sufragar les despeses dels vaguistes, sense coaccionar ni pressionar a ningú.

Aquesta vegada s’han superat amb una notícia que destrossa tots els principis deontològics de la professió i que, si no fos perquè atia els pitjors instints, hauria passat completament desapercebuda.

2 Comentaris

  1. Pep Planas G

    S’ha de precisar que més enllà dels temors d’una mare, l’acord entre mares, pares, professors i direcció de l’Escola de Música Mètode Ireneu Segarra [-no pas cap institut-] va ser la de mantenir la interpretació de l’himne dels pirates de Mar i Cel. I que en tot cas les pressions anònimes es van rebre per telèfon i des del facebook també anònim Futura Parrillada, comptant amb la complicitat desitjada de fer mal a la llengua catalana de qui també va deixar escrit que:

    “La Policía Nacional confirmó a este rotativo [-per més senyes InMundo, com en el seu dia el va qualificar el periodista Joan Prunes-] que… está investigando lo sucedido el sábado, después de recibir la alerta de una persona que, según precisó, no era padre de este centro. Aunque no hay denuncias registradas por este asunto, la Policía asegura que está haciendo averiguaciones.”