Els internautes creuen que els mitjans informatius són millors que les xarxes socials a l’hora de diferenciar els fets de les notícies falses, tot i que a l’Estat Espanyol aquesta diferència és molt estreta. Un complet estudi coordinat per l’Institut Reuters i la Universitat d’Oxford, que es va presentar ahir, analitza tendències en el consum d’informació digital a 36 països.

La consciència al voltant de les notícies falses i la baixa qualitat d’algunes informacions han donat a les organitzacions periodístiques una oportunitat per demostrar el valor del periodisme de qualitat i, en alguns casos, de cobrar pel contingut en línia. Si bé aquesta afirmació és certa per a molts països analitzats al Digital News Report –gairebé tota l’Europa Occidental i Central, els Estats Units i el Canadà, Corea del Sud, el Japó i d’altres d’asiàtics, Austràlia, el Brasil, l’Argentina, Xile i Mèxic-, no ho és per l’Estat espanyol.

S’estanca el negoci dels digitals

La part de l’informe sobre l’Estat espanyol, coordinada per la Universitat de Navarra, avisa que el percentatge d’usuaris que paga per notícies digitals s’estanca en el 9%. No només això: els que els que tenen intenció de fer-ho en el futur cauen del 18% l’any passat a l’11% actual.

El pagament per notícies digitals, doncs, no compensa la caiguda de vendes dels diaris en paper: només un 43% dels internautes van comprar un diari imprès la setmana prèvia a la realització de l’enquesta, 14 punts menys que al 2014.

També creix el percentatge de persones que no paga res per informar-se, ni per diaris impresos ni en digital, fins arribar a més de la meitat dels internautes: un 53%, 12 punts més que el 2014. Les raons que expliquen les resistències dels internautes a pagar per les notícies digitals són la gratuïtat (55%) i la percepció que no val la pena pagar per la informació digital (31%).

Digital News Report 2017 (Estat espanyol).

Digital News Report 2017 (Estat espanyol).

Els mitjans (només) són una mica millors que les xarxes diferenciant notícies falses

L’estudi inclou algunes -relatives- bones notícies: la confiança dels internautes de l’Estat en els mitjans d’informació ha augmentat fins a un 51%, 17 punts més que el 2015, quan es va assolir un dels nivells més baixos. Els usuaris també creuen que, a l’hora de diferenciar les notícies falses dels fets verídics, els mitjans són millors (46%) que no pas les xarxes socials (36%), tot i que aquesta diferència és força més estreta que en altres països.

També ha crescut el nombre d’internautes que creu que els mitjans reben pressions indegudes. Un 57% creu que els mitjans reben pressions del govern i dels polítics i un 55% per part dels grups econòmics i empresarials.

Disminueix l’interès per la política, creix per la salut, l’educació i la informació local

Un 83% dels usuaris manifesta tenir interès per les notícies polítiques, respecte el 87% de fa un any. Els temes que interessen més són sanitat i educació o notícies locals i autonòmiques. Els usuaris que s’informen principalment només a través de mitjans digitals són els que tenen més interès per temes “durs” i menys per temes “lleugers” com curiositats o xafarderies.

L’al·lèrgia a la informació, una mica més baixa a l’Estat espanyol

Per primer cop, l’estudi analitza els ciutadans que eviten de manera activa el contacte amb canals informatius. A l’Estat espanyol, un 10% dels internautes eludeix sovint i de manera intencionada les notícies i un 16% ho fa a vegades. Les principals raons per evitar estar informat són que pot influir negativament en l’estat d’ànim (37%), la impotència per canviar les coses (32%) i, en tercer lloc, que no confien en la veracitat de les notícies (29%). En el global dels 36 països analitzats en l’informe, quasi un terç (29%) dels enquestats eviten de vegades o sovint llegir notícies.  D’aquests, 44% ho fan perquè els fa estar de mal humor.

Aquestes són només algunes de les conclusions de l’estudi. La secció de l’Estat espanyol es pot consultar a www.digitalnewsreport.es i es pot descarregar en pdf. Les notes de premsa de la versió internacional i espanyola resumeixen els principals resultats segons els promotors de l’estudi.

Save

Save

Save