El cas de la propietària d’un pis llogat al barri barceloní de la Barceloneta que va ‘ocupar-lo’ per denunciar que el llogater es dedicava a rellogar-lo com a habitatge turístic ha omplert enormes espais als mitjans de comunicació des que la dona va informar de la seva acció dijous passat. El cas exemplifica fins a quin punt el turisme descontrolat suposa un mal de cap per als barcelonins i a més té uns components de novetat que, en part, expliquen el gran ressò mediàtic que ha obtingut.

Amb tot convé no oblidar que aquesta no deixa de ser una anècdota força particular –per més que no sigui l’únic- i que hi ha moviments de fons molt més preocupants per aquells barcelonins que pretenguin continuar vivint a la ciutat sense ser propietaris del seu habitatge.

La gran majoria de mitjans s’ha alineat amb la propietària estafada, incloent-hi titulars generalitzats com “la propietària ocupa el seu propi pis” o que “ha hagut de pagar 200 euros per entrar al seu propi pis”. Un relat que es posa totalment a la pell del propietari i que obvia els drets dels llogaters –que paguen religiosament la renda pactada- entre els que no s’inclou, òbviament, convertir el pis en habitatge turístic. Un mitjà habitualment tan combatiu amb les ocupacions com l’ABC encara reforça més l’argument assegurant que la propietària “es va veure obligada” a realitzar la seva acció, talment com si estigués desesperada o tingués un motiu de necessitat vital, en lloc de ser una persona que té la seva casa i a més cobra 950 euros al mes. Les lectures més crítiques dels fets són més excepcionals, com aquesta o aquesta.

La imatge alarmista es completa quan algunes cròniques semblen apuntar cap a una actuació d’una suposada “màfia russa” i hi ha titulars que a tres casos similars els descriuen com una “onada de fraus”. Sense deixar de ser normal que els mitjans expliquin el cas, potser seria d’agrair que es fixessin més en el problema per a l’accés a l’habitatge que suposa l’entrada massiva i descontrolada de pisos turístics i no tant en les vulneracions dels drets sobre la propietat.

Excepció sobre coberta front realitat silenciada?

Aquesta enorme polèmica encara resulta més extraordinària si tenim en compte que només el dia abans tot un bloc de pisos situat al número 128 del carrer Nou de la Rambla amb més de 40 famílies de lloguer havia convocat una roda de premsa per denunciar que tot l’edifici havia estat comprat per un fons d’inversions del qual no en saben ni el nom. Es temen que el següent pas sigui fer-los fora. No és el primer cas i aquest tipus de conflictes es multipliquen a Barcelona.

La notícia, però, va ser recollida per poquíssims mitjans, pràcticament El Periodico i La Directa. I això que es tracta de quaranta famílies que corren un risc, com a mínim probable, de quedar-se sense casa. Algú imagina els mesos vinents algun titular assenyalant que aquests veïns es van veure “obligats a ocupar les seves pròpies cases”?

La compra massiva i sistemàtics de blocs de pisos de propietat vertical a Barcelona amb intencions especulatives per part de fons d’inversió estrangers és una amenaça per a la vida quotidiana de molts barcelonins que els russos que lloguen pisos per recol·locar-los com a habitatges turístics, però inexplicablement reben molta menys cobertura.