Fa molta calor, ja ho tenen això les finques del segle passat, no corre ni un bri d’aire i qui més qui menys s’enginya alguna cosa per refrescar-se: el Jordi es venta amb un llibret, la Isabel amb un bon vano i l’Anna entra a corre-cuita amb una cervesa mentre el Pau em comparteix un got d’aigua…

Però la veritable frescor ve dels ponents, amb posat proper i evident domini del projecte, la seva directora, Laia Altarriba, sentencia que “el món on vivim genera patiment, cal obrir finestres per transformar la gent absorta en dinàmiques que ens anul·len”, i somriu il·lusionada. El nou diari generalista la Jornada és una finestra, una finestra d’aire fresc en una finca del segle passat.

Quan les picabaralles polítiques, la macroeconomia i els esports protagonitzen les portades dels grans càrtels comunicatius, s’està engegant un diari en paper de base popular per “arribar a grans audiències posant les persones i els moviments socials al focus”. Les impulsores de la Jornada volen allunyar-se d’interessos empresarials, volen que només les condicioni la propietat, com sempre, però aquí la propietat seran centenars de sòcies cooperativistes. Diuen que els diuen temeràries.

Els mitjans de comunicació tenen la capacitat de generar un context cultural comú que fa de pal de paller de sentiments col·lectius. En tenim experiències properes. Així com els darrers cinc anys l’Ara ha tingut un paper cohesionador de l’independentisme de classe mitjana, la Jornada té l’oportunitat d’aglutinar un sentiment que també va a l’alça, el de les persones, col·lectius, moviments socials convençuts que es pot construir un sistema econòmic alternatiu, respectuós amb les persones i el medi ambient.

Les qui fa uns anys eren titllades de joves antisistema, amb totes les connotacions negatives que això representava, -quan potser eren visionaries, a veure qui és que a dia d’avui no qüestiona, ni que sigui una mica, el sistema-, ara volten la quarantena i tenen els recursos i l’experiència professional i associativa suficient com per embarcar-se a crear un diari en paper amb vocació de marcar agenda política i fragmentar el discurs hegemònic.

Ja no són un “nosaltres marginal” que crida contra un “ells encorbatat”, ara es parlen, i es parlen de tu a tu.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Àngela

    Un projecte valent i il.lusionador. Fa falta aire fresc. Els hi desitjo molta sort.