Ahir dimecres, 28 de juny, el rei Felip VI va presidir l’acte de lliurament de medalles als diputats que van formar part de les Corts constituents espanyoles. Entre els condecorats a la cerimònia, celebrada de forma solemne a la seu de la Cambra Baixa, hi havia els expresidents Felipe González, José María Aznar i familiars dels expresidents difunts Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo.

També va ser homenatjat l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, que l’any 1977, en constituir-se les Corts, va ocupar l’escó a l’hemicicle encarregat d’impulsar la reforma política. Una etapa durant la qual, l’extitular de Relacions Sindicals del govern d’Arias Navarro, va ser part activa. Entre els anys 1977 i 1980, Martín Villa va ostentar la cartera d’Interior en l’Executiu de la UCD, presidit per Suárez, i passat aquest període, ha presidit empreses i corporacions industrials tan rellevants com l’energètica Endesa o Sogecable, de la qual encara és president.

Per la majoria de mitjans espanyols, el tribut a Martín Villa ha sigut un acte de normalitat democràtica, emmarcat en una commemoració de la qual han destacat les crides del monarca a mantenir la unitat d’Espanya i l’ordre constitucional establert. L’altre element que han remarcat és l’absència de l’antic cap d’Estat, Joan Carles I, mentre que respecte a l’exministre franquista, s’han limitat a recollir les imatges de l’entrega de la medalla, obviant que, només fa dos anys, la jutgessa argentina María Servini n’havia demanat l’extradició pels crims comesos durant la dictadura franquista.

Com és sabut, quan era responsable de Relacions Sindicals, Rodolfo Martín Villa va encarregar l’operatiu policial que el 3 de març de 1976 va acabar amb la mort de cinc treballadors que participaven en una assemblea informativa al barri de Zamaraga de Vitòria. Les ordres de l’exministre de metrallar als obrers estan a bastament documentades, però la immensa majoria de mitjans conservadors n’han passat de puntetes, ignorant també que l’exgovernador civil i excap provincial del Movimiento de Barcelona mai no ha mostrat cap penediment per aquella massacre. El País o El Periódico tampoc en fan referència en les respectives notícies ni editorials.

Si alguns d’aquests rotatius citen Martín Villa, és per narrar les crítiques que les formacions d’esquerres van adreçar-li durant l’homenatge a les víctimes del franquisme que havien organitzat a la mateixa hora. I ho han fet per presentar aquests partits com a intolerants o entossudits a qüestionar el règim del 78. En tons diferents, La Vanguarda, El Mediterráneo o Libertad Digital han abominat el boicot que, segons creuen, Podemos, ERC, EH Bildu i altres partits van fer a la cerimònia presidia per Felip VI.

Qui ha parlat de Martín Villa però amb l’ànim de glossar-ne la figura, és Víctòria Prego. En la seva columna al digital El Independiente, la veterana periodista s’ha esplaiat en elogis a qui va ser cap del Sindicato Español Universitario durant la seva joventut, fins a l’extrem d’assegurar que “Martín Villa no sols és innocent de les atrocitats de les quals l’acusa el partit morat (en al·lusió a Podemos). És dels qui més va contribuir al procés democratitzador del nostre país”. Segons Prego, l’exministre franquista “és mereixedor de la medalla commemorativa que el Rei li va lliurar ahir i també, i sobretot, del reconeixement i la gratitud tots els espanyols”.

Més enllà de la incompareixença de Joan Carles I, la cerimònia dels 40 anys dels primers comicis espanyols passarà a les hemeroteques com un acte de “normalitat democràtica”. Només una minoria de mitjans n’han fet una lectura que contrarresta el discurs hegemònic amb el qual s’ha bastit l’anomenada ‘Cultura de la transició’.