Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’incendi a Doñana ha obert un debat a les xarxes i una pugna política sobre si la llei permet requalificar els terrenys cremats o no. Desmentir rumors és important quan es cobreixen els incendis forestals, però també ho és aprofundir en les causes estructurals i poc explicades que fan que se’ns cremin els boscos. Recopilem diversos exemples de mitjans que han parlat dels focs més enllà dels testimonis dels veïns i de les imatges de bombers amb la cara ennegrida.

Quantitat d’hectàrees cremades, nombre d’efectius que hi treballen, desplaçats o víctimes (si n’hi ha) i possible detonant del foc. Aquests són els ingredients bàsics de la cobertura dels incendis forestals que cada estiu, en menor o major mesura, afecten les zones de clima mediterrani. Sovint, els incendis forestals es tracten com si fossin un succés més. Si s’hi aprofundeix, com a molt es parla de retallades en el cos de bombers, que també són clau però no expliquen les causes del problema.

De la mateixa manera que els experts afirmen que “els incendis s’apaguen a l’hivern” –volent dir que la gestió forestal prèvia és imprescindible per evitar grans focs-, explicar bé perquè se’ns crema el bosc també va més enllà de les declaracions de gent desesperada i les imatges dels bombers bruts de cendra.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A continuació recollim alguns exemples interessants de cobertures d’incendis forestals: des de desmentir rumors i notícies falses fins a aprofundir en el model de gestió dels boscos o fer un seguiment de perquè se’ns cremen les muntanyes.

Doñana, requalificable? Una llei i unes quantes notícies falses

L’incendi a Doñana va obrir la porta –que a Twitter no necessita una empenta gaire forta per esbatanar-se- als rumors, les teories de la conspiració i fins i tot les notícies falses. L’esquema era clar: el terreny protegit es cremava per poder-lo requalificar. Tot plegat es basava en una interpretació forçada dels titulars que el 2015 es van fer ressò de l’anomenada “Ley de montes”, que va obrir la porta a possibles requalificacions.

Mitjans com El Confidencial es van dedicar a aclarir el rumor. La llei de 2015 estableix que queda prohibit el canvi d’ús forestal d’un bosc cremat almenys durant 30 anys, amb una escletxa: en algunes circumstàncies “excepcionals”, les comunitats autònomes poden “acordar el canvi d’ús forestal quan concorrin raons imperioses d’interès públic de primer ordre que hauran de ser apreciades mitjançant una llei”. Per tant, per requalificar el terreny, la comunitat autònoma hauria de fer una llei i declarar la zona com a infraestructura d’interès general, cosa que requeriria el permís del Consell d’Estat.

La requalificació és del tot improbable i, segons l’entitat ambientalista WWF, no ha passat mai des de la reforma legislativa. Si bé hi ha precedents com el de Terra Mítica a Benidorm, construït en un terreny cremat i després requalificat, la voluntat d’urbanitzar el sòl és va ser només la causa d’un 0,15% dels incendis a l’Estat espanyol entre 2001 i 2014. A Galícia, però, les denúncies per canvi d’ús del sòl en terrenys cremats s’han multiplicat per quatre en dos anys.

Sigui com sigui, en el cas de Doñana una possible requalificació només afectaria els terrenys del voltant, no pas els del Parc Nacional, ja que aquest territori està protegit per la Llei de Parcs Naturals de 2014, que no permet cap tipus de requalificació per a fer sòl urbanitzable.

Quan els excels expliquen coses: ‘España en llamas’

Entre els anys 2001 i 2014 a l’Estat espanyol hi va haver més de 200.000 incendis forestals, que van cremar més d’un milió i mig d’hectàrees, una superfície que equival aproximadament a la meitat de Catalunya. Els va analitzar tots la Fundación Civio al projecte “España en llamas”, un detallat anàlisi de què es crema, com i per què.

"España en llamas", projecte de la Fundació Civio.

“España en llamas”, projecte de la Fundació Civio.

L’equip de Civio va analitzar bases de dades del Ministeri per mostrar gràficament quins territoris es van cremar cada any i si va ser de manera fortuïta o intencionada. I no només això: va elaborar la major base de dades existent fins al moment sobre sentències per delictes d’incendis forestals. Catalunya i el País Valencià són alguns dels territoris on se’n van dictar més entre 2007 i 2013:

 

La mateixa web cita també un informe de WWF, “Bosques listos para arder” que alertava que a territoris com el País Valencià o Catalunya, almenys el 85% de la superfície cremada entre 2005 i 2014 es devia a grans incendis forestals. Aquests focs de gran abast s’originen “en masses forestals on s’hi ha plantat espècies monoespecífiques molt inflamables que faciliten la propagació del foc”, com eucaliptus o pins.

De fet, sobre el perill que suposen les grans plantacions d’arbres no autòctons com els eucaliptus en parlava eldiario.es, alertant que els factors que han produït el devastador incendi del nord de Lisboa es podria repetir a Galícia en qualsevol moment.

Les causes: per què Catalunya crema?

Entre els anys 1994 i 2015, 40 incendis han calcinat el 75% de les hectàrees cremades a Catalunya. Els 14.838 restants han cremat el 25%. Partint d’aquesta dada, l’ARA aprofundia l’estiu passat en les causes dels grans incendis forestals a partir d’un mapa interactiu amb 2.900 incendis geolocalitzats. Mapes, gràfics i anàlisis en profunditat configuraven l’especial interactiu “Per què Catalunya crema”.

Especial interactiu sobre incendis al Diari Ara.

Especial interactiu sobre incendis al Diari Ara.

Tal i com explicava un dels co-autors, el periodista Isaac Salvatierra, al seu blog: “L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals. És la paradoxa de l’extinció. L’eficàcia creixent dels bombers apagant focs petits i l’abandonament del camp han creat boscos més vulnerables. Hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa. L’administració ha entrat en una espiral: com més incendis, més mitjans posa per apagar-los. Però no s’afronta la qüestió de fons: Com tenim els boscos?”.

I això és precisament el que s’analitza al reportatge: l’evolució de la meteorologia al llarg de les dècades, el canvi en el tipus d’incendis que es produeixen, els recursos d’extinció i les polítiques de gestió forestal.

Save

Save

Save