L’ús de l’adjectiu “bolivarià” a la portada d’El País, en relació a una hipotètica Constitució catalana, no se sustenta en una comparació gens sòlida, tot i que la càrrega negativa implícita és evident. Un article d’opinió publicat precisament al mateix diari el 2014 ja alertava de la inclinació a fer del règim veneçolà el nou comodí per desqualificar ràpidament qualsevol cosa.

“Un fòrum de model bolivarià faria la Constitució catalana”, diu avui la portada d’El País, en un dels titulars més comentats del dia. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, “bolivarià” és un adjectiu que es refereix a allò “pertanyent o relatiu a Simón Bolívar, militar i polític veneçolà”. És prou plausible, però, que en escriure el titular el rotatiu espanyol no pensava en el revolucionari llatinoamericà, sinó més aviat en el règim que governa actualment Veneçuela.

Portada d''El País' del 3 de juliol de 2017.

Portada d”El País’ del 3 de juliol de 2017.

Una comparació poc argumentada

La comparació amb el règim veneçolà és la clau del titular, però al text es resol en menys d’un paràgraf. El País explica només que la llei “oblida” detallar el referèndum i, en canvi, regula un “procés constituent” de caràcter “molt assembleari” i amb “tints similars” als proposats per decret presidencial al maig per Maduro a Veneçuela. Tot i que la connotació autoritària que persegueix la comparació és prou evident, en cap moment s’explica quines són aquestes similituds.

El decret de Maduro, que segons recorda El País “ha sigut recorregut davant del Tribunal Suprem i ha desembocat en una enorme crispació i oposició als carrers”, preveu convocar un assemblea nacional constituent el 30 de juliol i escollir 540 diputats. L’únic paral·lelisme amb el cas català que el text explicita és el fet de convocar una assemblea constituent que escolliria diputats, que aniria precedida d’un procés de debat en un fòrum social.

La pròpia notícia explica que els mandataris catalans sostenen que “el seu model és més similar a l’implantat amb les reformes constitucionals a Islàndia després de la crisi bancària”. Però tampoc rebat aquesta associació ni explica perquè la llei catalana és més propera a Caracas que a Reykjavík. Un cop més, sembla que l’adjectiu “bolivarià” s’utilitza de manera prou voluble per desacreditar la llei independentista.

Les comparacions amb Veneçuela, a l’ordre del dia

El titular d’El País és una més de les comparacions amb Veneçuela que des de fa uns anys imperen a la premsa i en la política, normalment per referir-se a Podemos i a les confluències d’esquerres.

Per exemple, el passat mes de maig, l’eurodiputat del PP Esteban Gonzàlez Pons qualificava de “bolivariana” la moció de censura presentada per Podemos al president espanyol Mariano Rajoy.

A la campanya de les eleccions municipals de 2015, la candidata per Barcelona de Ciutadans, Carina Mejías, alertava del “radicalisme ‘bolivarià’ d’Ada Colau.

Qui va relacionar el procés amb la situació a Veneçuela, tal i com fa El País, fins i tot abans de la polèmica per la fotografia de Nicolás Maduro amb una estelada, era el digital d’extrema dreta Dolça Catalunya, que parlava d’una “Cataluña bolivariana”.

"Cataluña bolivariana", article de Dolça Catalunya.

“Cataluña bolivariana”, article de Dolça Catalunya.

“Bolivarià”, un concepte “amb banyes i pudor de sofre”, segons ‘El País’

Més enllà de la situació política de Veneçuela i de com la manera de tractar-la revela la línia editorial de cada mitjà, l’ús del concepte “bolivarià” per demonitzar qualsevol cosa de manera ràpida i sense massa explicacions s’ha generalitzat.

Ho explicava millor que ningú un article publicat precisament al diari El País l’any 2014, titulat “El demonio bolivariano”. L’escriptor mexicà de família catalana i resident a Barcelona Jordi Soler parlava de la qualificació de “bolivarià” a Pablo Iglesias i explicava com aquest adjectiu “a Espanya porta banyes i cua de fletxa i fa pudor de sofre”.

Afegia, també, que la comparació amb els líders llatinoamericans per intentar desprestigiar, en aquest cas, Iglesias era simptomàtica: “(…) a Espanya, i a Europa en general, no se’n coneix res més que la caricatura que la premsa n’ha fet durant anys”. Una caricatura a què, probablement, ha acabat contribuint el mateix diari que ara fa servir l’adjectiu.

La comparació amb Veneçuela, la nova ‘reductio ad Hitlerum’?

La comparació amb Veneçuela corre perill de banalitzar-se fins al punt de convertir-se en un comodí per desacreditar qualsevol cosa a la primera de canvi, com passa per desgràcia amb el nazisme.

El Periódico recopilava fa un temps “Tots els polítics que (fins ara) han comparat Catalunya amb l’Alemanya nazi”. Potser aviat es podrà fer el mateix amb aquells que han establert similituds entre el procés independentista i la Veneçuela de Maduro.

Save

Save

Save