375 anys de presó per quatre suposats delictes de lesions terroristes. Aquesta és la petició que la Fiscalia de l’Audiència Nacional sol·licita per als vuit joves d’Altsasu que van ser processats arran de la trifulga que van tenir amb dos guàrdies civils en un bar d’aquesta localitat navarresa el 15 d‘octubre de 2016.

Per a un dels encausats, l’alt tribunal demana 62 anys de presó, a sis d’ells un total de 50 anys per cadascú i dotze anys i mig per a la vuitena persona que també figura en la causa. Cal recordar que, dels vuit, tres romanen engarjolats en diverses presons espanyoles, mentre que la resta es troba en llibertat a l’espera de judici.

Des del mateix instant que es va conèixer la notícia, els mitjans d’òrbita espanyolista han presentat el cas com una agressió deliberada de joves abertzales contra els agents i les seves parelles que es trobaven passant la nit al bar Koxka. La majoria han transcrit l’atestat policial, segons el qual aquella nit els membres del cos armat van quedar rodejats per 40 persones que, enmig de crits i insults com “Fora d’Euskal Herria” o “Gos, vés-te’n a la muntanya”, els haurien propinat una terrible pallissa.

Lluny de conèixer altres versions, aquests rotatius s’han quedat amb el relat emès per la mateixa institució armada, que en lloc de presentar el succés com una trifulga o baralla, utilitza el conegut manual encunyat en el seu moment pel jutge Baltasar Garzón, segons el qual “tot és ETA”.

Diaris com El País, Libertad Digital, La Razón, ABC i El Mundo, no han estalviat titulars i articles d’opinió en què presenten els vuit d’Altsasu com els “agressors”, sense contrastar les informacions ni oferir-los la presumpció d’innocència, alhora que s’han abraonat contra els sectors polítics i socials que exigeixen la llibertat i un judici amb garanties pels encausats, ignorant que l’Audiència de Navarra va emetre un dictamen discrepant de la tesi formulada per l’Audiència espanyola.

En aquesta línia, molts han acusat Podem, ERC i EH Bildu de complicitat amb la violència, una vegada els seus diputats i senadors van presentar un manifest en què demanen que “imperin els principis de proporcionalitat, justícia i equitat” i que s’elimini “la qualificació penal com a delicte de terrorisme, la devolució de la competència al Jutjat d’Instrucció número 3 de Pamplona, i la consegüent posada en llibertat dels joves que continuen empresonats”.

No sols això. Per elevar els fets a la condició de “terrorisme”, aquests mitjans han aprofitat que a Altsasu i altres municipis navarresos l’esquerra independentista desenvolupa la campanya “Alde Hemendik!” (“Fora d’aquí!”) per afirmar que aquesta reivindicació ja va ser introduïda per ETA el 1976. Així, una baralla entre joves abertzales i guàrdies civils ha quedat convertida a una salvatge agressió dels primers contra els segons amb connotacions clarament terroristes.

Ahir dimarts, després de recriminar a les forces sobiranistes i d’esquerres per haver-se aliniat amb els “matons proetarres”, La Razón titulava en una de les seves editorials “Terrorisme a Altsasu”, reforçant el suposat vincle entre els joves i ETA, pel qual ja havia utilitzat una pintada de suport a l’organització armada basca com a foto de recurs. Al seu torn, El Mundo optava pel títol “Sense impunitat pel terror d’Altsasu”, mentre La Gaceta havia obert la secció d’opinió amb la llegenda “Altsasu, són com bèsties” i avui dimecres assenyala que, a les portes de l’inici dels San Fermin, Pamplona està plena de pintades en defensa dels “agressors”. A l’altre banda, el digital Ahotsa pateix una amenaça de tancament per haver publicat la versió dels joves encausats.

A l’espera que se celebri el judici, i mentre 51 eurodiputats han presentat un escrit en què reclamen que el cas no sigui jutjat com a “terrorista”, els mitjans espanyolistes ja han dictat sentència. Abans que arribi als tribunals, han reprès el mantra que qualsevol incident amb vernís ideològic és, automàticament, una expressió de terrorisme que ha de ser reprimit severament amb llargues penes de presó.