Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan vaig aterrar a Sant Cugat fa un parell de dècades, en un panorama mediàtic consolidat on hi havia noms que després han fet sort com Jofre Llombart, Geni Lozano, Josep Maria Miró o Xavier Fornells, un dia se’m va atansar un dels prohoms més respectats, en Tomàs Grau, i em va preguntar: “tu (pausa), ets foraster, oi?”. In illo tempore, també em vaig enamorar d’un article de Joan Francesc Mira, a la contra d’El Temps, que es titulava ‘No m’interessa’ i que es qüestionava per quins set sous al Principat coneixíem tots els referents mediàtics espanyols i ni un dels que triomfaven un quilòmetre més enllà de la frontera administrativa. Aprofito les dues anècdotes, aquests dies que el Segre ha considerat “estrangera” una colla de Perpinyà que participava per primer cop a l’Aplec del Cargol i El Periódico localitzava com a “de fora” els valencians Zoo al Canet Rock, per proposar un pacte sobre el marc comunicatiu.

La necessitat d’un pacte és necessària -i òbviament puc estar equivocat- des del punt de vista d’una premsa generalista que encara no ha resolt el tractament que ha de donar a l’actualitat local, però que tampoc sap com afrontar els nivells intermedis (demarcacions fora de Barcelona, territoris veïns, fins i tot la interessant comparativa Barcelona-Madrid o Barcelona-París-Londres-Roma).
Primera pregunta: és el mateix Albacete que Alacant, Fraga que Saragossa, Perpinyà que Lió, en el marc mental d’un ciutadà qualsevol? “Tot és a l’altra banda”, dirien alguns. Vull defugir l’activisme en el qual també han caigut alguns mitjans catalans, quan només s’han acostat a aquestes realitats per parlar amb una part, encara que fos minoritària. Crec que val la pena partir d’una relació entre iguals, simplement per raons de proximitat o de dimensió. A mi, la dimensió de ciutat, per exemple, m’agrada. Però també crec que hi ha d’haver un segon nivell de tractament en la premsa general per a municipis mitjans; no només han de ser mediàtics aquests llocs quan passa una desgràcia…
Segona pregunta: com viu València o Madrid la disputa pels horaris comercials, l’extensió del Bicing o la gentrificació? No en tenim ni idea, malgrat que, quan hi anem i llegim els seus diaris, veiem que els problemes són similars. Tant costaria fer un esforç per avaluar comparativament els grans temes socials o culturals que ens fan propers? Parlem el mateix llenguatge però som incapaços de posar-ho en una mateixa pàgina.
Sona ridícul aquests “estrangera” o “de fora” que han utilitzat dos mitjans en aquests últims dies per referir-se a grups de Perpinyà o de València. També sona ridícul, com acostuma a denunciar l’Aleix Renyé, que parlem de sud de França per a Cotlliure o Ceret i, per coherència, no identifiquem Figueres o Girona com a nord-est d’Espanya. O una cosa o l’altra. I sense activismes, per proximitat històrica, social i cultural. Pensem-hi.
Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.