L’Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic (INAH) va anunciar fa uns dies importants revelacions per part de l’equip que està excavant, al centre històric de Ciutat de Mèxic, les restes de la capital asteca Tenochtitlán. La troballa seria el «Gran Tzompantli», una estructura de caràcter ritual formada per cranis humans de víctimes, en principi, de sacrificis humans. Si bé ja fa dos anys que l’INAH està excavant aquestes restes, el fet que hagi aparegut dades noves com la confirmació que els cranis no només són de guerrers homes, sinó que també hi ha dones i criatures han provocat que mitjans d’arreu del món s’hagin fet ressò de la notícia, sovint de forma espectacularitzant i sense gaire rigor històric.

astecaEl Mundo, però, va més enllà del tractament morbós i aprofita les noves dades per justificar la invasió castellana de Mèxic, recuperant el vell i desgastat mite que els asteques era un poble bàrbar i salvatge que no podia governar-se a si mateix i en què la invasió va ser en realitat un «alliberament».

El diari destaca en portada un article que si bé gràficament com un reportatge en realitat no deixa de ser una peça d’opinió sense massa dades i molta amargor.

L’autora aprofita la troballa per desacreditar la historiografia mexicana –fins i tot «els mexicans» en global– que segons ella hauria negat sempre l’existència dels Tzompantliun fet documentat de fa dècades- descrits pels cronistes castellans de l’expedició d’Hernán Cortés. Naturalment l’article oblida recordar que els arqueòlegs que han descobert el Tzompantli que a parer seu hauria justificat la invasió castellana són mexicans. Per reforçar la seva afirmació només pot recórrer a un desconegut Jason Suárez, l’obra del qual no pot trobar-se a la xarxa, i l’antropòleg estatunidenc Marvin Harris, qui mai va negar els sacrificis humans i el canibalisme en la societat asteca, sinó que va tractar de donar-li una explicació de context.

Per a l’autora, però, qualsevol explicació antropològica o històrica sobra, ja que els sacrificis només demostren «l’horror institucionalitzat» que suposava l’Imperi Asteca i que justifiquen la tasca civilitzadora –una idea que l’article deixa caure constantment sense arribar a expressar amb aquestes paraules textuals- de Cortés.

L’article no admet en cap cas que les descripcions de la crueltat asteca que van fer els invasors castellans no van ser una anàlisi prèvia a la invasió sinó una justificació posterior, ja que aquesta s’hagués produït igualment, doncs el seu objectiu eren les riqueses que es podien rapinyar i no cap motivació «civilitzadora» o «evangelitzadora» que no eren més que coartades ideològiques. De fet els castellans van ocupar i destruir el territori dels imperis com els asteques de la mateixa forma que ho van fer amb altres pobles sense exèrcits ni vel·leïtats imperials. Tampoc recorda que si només tenim una versió d’aquells fets, és per Cortés, qui va ordenar destruir tots els arxius i documents asteques, dels quals n’han sobreviscut ben pocs.

Finalment l’article acaba recollint els casos d’alguns indígenes, convertits al cristianisme, que van acabar ocupant càrrecs de responsabilitat en la nova administració colonial, en una prova que amb el nou sistema era possible que un «plebeu quasi esclau a qui l’anquilosat sistema social asteca mai li hauria permès prosperar» arribés a ser un governador provincial. Una afirmació ridícula que presenta la Castella estamental del segle XVI com una espècie de democràcia meritocràtica i oblida que el colonialisme s’ha basat sempre en la divisió i enfrontament entre els pobles indígenes i en la cooptació d’elements locals col·laboracionistes que ajudin a fer factible la gestió i control del territori conquerit.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019