Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Cada matí, a partir de les 11 hores, La Sexta dedica tres hores a analitzar l’actualitat política a través del programa ‘Al Rojo Vivo’. Aquest espai, dirigit pel periodista Antonio García Ferreras, repassa els successos i els temes més rellevants que afecten la vida parlamentària de l’Estat. Un dels temes estrella és el procés català, que ha guanyat protagonisme les últimes setmanes amb el referèndum sobre la independència que l’executiu de Carles Puigdemont ha convocat per l’1 d’octubre.

En el portal de la cadena, Al Rojo Vivo es defineix com “un debat plural; l’únic a la televisió que no tindrà una línia editorial conservadora”, per tot seguit indicar: “aquí caben les opinions i suggeriments de tothom”. Amb motiu del plet català, però, García Ferreras manté un estol de tertulians en què no trobem cap postura favorable a l’adoptada per la majoria del Parlament de Catalunya.

Així s’ha pogut comprovar aquesta darrera setmana, en què Cristina Pardo, que ha agafat al relleu de Ferreras en la conducció, només ha dirimit la qüestió per saber les diferents posicions que l’1 d’octubre ha causat entre les esquerres espanyoles i, en particular, a la coalició que formen Podemos i les marees. En aquest sentit, ha entrevistat Patxi López, exlehendakari i excandidat a presidir el PSOE, i Albano Dante i Ada Colau, als quals se’ls ha plantejat les possibles contradiccions que han aflorat a Catalunya Sí que Es Pot en relació a l’1 d’octubre.

En general, a l’hora de presentar l’actual situació que viu Catalunya, tant Farreras com Pardo utilitzen termes com “órdago” o “desafío” i compten, entre els tertulians, amb el periodista Xavier Sardà, pròxim als socialistes, o Antonio Pérez Henares, afí al Partit Popular. També hi participen altres opinadors dels quals, amb més o menys matisos, tots critiquen el full de ruta del govern català.

Quan hi ha veus partidàries del referèndum, com ha sigut aquesta setmana, ha sigut en forma de connexions en directa als diputats d’ERC i Democràcia i Llibertat al Congrés espanyol, Joan Tardà o Carles Campuzano, respectivament, a qui se’ls ha insistit sobre la il·legalitat de la convocatòria o els problemes de convivència que, suposadament, viu Catalunya en l’actual tesitura.

En la mateixa línia, Las mañanas de Cuatro, l’altre gran programa de debat polític de la graella estatal, aborda la controvèrsia amb un esquema informatiu que no dóna cabuda als partidaris del referèndum. Conduït per Javier Ruiz des de l’any 2015, aquest espai exclou de la taula tertulians favorables a la consulta de l’1 d’octubre, i els que apareixen, és perquè s’hi abraonin amb més o menys vehemència.

Entre els opinadors més habituals de Las mañanas de Cuatro trobem Antón Losada, José María Calleja i el director del Diario.es, Ignacio Escolar. Tres polemistes situats a l’espectre progressista de la política espanyola, que si bé denuncien l’immobilisme de la Moncloa a l’hora d’afrontar el diàleg amb el govern de Junts pel Sí, no estalvien retrets a l’independentisme català, al qual critiquen per “saltar-se la llei” i “les bases del pacte constitucional”.

La nula presència de tertulians sensibles a la convocatòria de l’1 d’octubre retrata el decalatge que existeix amb l’opinió expressada per la ciutadania. Cal recordar que, segons l’enquesta realitzada el juny de l’any passat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), previ a les eleccions espanyoles, un 9,9% de les persones enquestades expressaven el desig que l’Estat reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en estats independents. Una opinió pública, refrendada en estudis demoscòpics més recents, que contrasta amb l’opinió televisada, la qual tendeix a presentar el plet català com una manifestació antidemocràtica que, fora del Principal, ningú no comparteix.