Aquest proppassat diumenge, 16 de juliol, l’oposició veneçolana havia convocat un referèndum per mesurar el rebuig social al procés constituent que promou el govern de Nicolás Maduro. D’acord amb els resultats facilitats pels organitzadors, el 98,4% dels participants (uns 7 milions de persones) van votar per iniciar un conjunt de reformes que donin peu a unes eleccions “lliures i transparents” i que es conformi un Executiu de transició i unitat nacional al país d’Amèrica del Sud.

A l’Estat espanyol, gairebé tots els mitjans afins a l’oposició veneçolana s’han llançat a revestir de credibilitat i valor polític la convocatòria amb què la Taula de la Unitat Democràtica (MUD, en les sigles en castellà) pretén enderrocar un govern del qual critica el seu perfil dictatorial i repressor.

Qualificatius com “Participació massiva”, a La Vanguardia, “Massiva participació”, a La Razón; “Exhibició de fortalesa”, a El País; “Important victòria moral”, a El Español, “La participació massiva”, a La Gaceta, o “Afluència massiva”, a El Mundo, resumeixen la posició d’aquests rotatius davant d’una crida que, en termes percentuals, no va superar el procés que va viure Catalunya el 9 de novembre de 2014, quan 2,3 milions de catalans van votar sobre la independència, l’equivalent al 37% del cens electoral (a Veneçuela la participació es va quedar en el 36,3%).

La comparació amb el procés català ha planat en les cròniques prèvies i posteriors a la consulta realitzada a Veneçuela. Conscients que l’1 d’octubre s’apropa, els mitjans espanyolistes o constitucionalistes s’han afanyat a restar legitimitat el referèndum que ultima el govern de Carles Puigdemont, i, per contra, donar una dimensió històrica a la convocatòria que ha impulsat l’oposició veneçolana.

consultes populars

 

No sols han obviat que el 9-N, de la qual van dir que havia fracassat, va superar en percentatge de vots el procés veneçolà. També han ignorat que la consulta a Veneçuela no tenia les garanties democràtiques suficients que sí que exigeixen pel referèndum acordat per la majoria del parlament català.

Cap d’aquests diaris no ha reproduït les imatges en què es veu a membres de la Taula de la Unitat Democràtica cremant les actes de la consulta abans del recompte final, ni tampoc s’ha fet ressò de les falses dades de participació que ha difós el denominat Moviment Llibertador, segons les quals el nombre de sufragis registrats a l’Estat espanyol ha estat de 91.985, quan els veneçolans censats a l’Estat només són 68.639, tal com assenyala l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

A banda d’aquests silencis, han tret importància al fet que el govern Maduro havia autoritzat la consulta, i, en canvi, s’han centrat a recollir la mort d’una dona a mans d’un grup paramilitar que, segons aquests mitjans, està vinculat al partit del president veneçolà, tot i que no ha quedat demostrat. En aquest relat esbiaixat, també s’ha afegit les fotografies publicades a El País que no corresponen al plebiscit de diumenge, sinó als actes previs al Consell Nacional Electoral que l’executiu chavista ha convocat per aquest pròxim diumenge.

Les informacions parcials o tergiversades, doncs, s’han barrejat amb la doble vara de mesurar en funció de si la consulta és a Catalunya o a Veneçuela. Molts d’aquests mitjans han presentat l’1 d’octubre com un desafiament a l’estat de dret mentre han qualificat el veneçolà com el paladí de la dignitat d’un poble. Així ho qualifica El Mundo en la seva editorial d’avui dimarts. Segons aquest rotatiu, “mentre a Veneçuela la consulta s’ha convocat per exigir llibertats i salvaguardar la democràcia i el respecte a l’actual Carta Magna, els independentistes catalans semblen decidits al contrari que els opositors veneçolans, és a dir, violentar l’ordenament legal”.

Sembla, doncs, que tot val per dignificar una convocatòria amb poques garanties i que manipulat dades, i degradar una que compta amb l’aval d’un parlament autònom que, tot i emparar-se amb lleis pròpies i el dret internacional, no compta amb el permís de les autoritats estatals.