Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Estat espanyol ha permès que les comunitats autònomes exacerbessin les seves respectives particularitats en detriment de la identitat comuna. “Una anormalitat entre les nacions que ens rodegen”. Així comença l’article que Julián Quirós va publicar ahir dimarts, 18 de juliol, a Las Provincias sota el títol “Tan valenciano como español”.

El director d’aquest rotatiu valencià, proper a la dreta més retrògrada, aprofita la commemoració de l’aixecament feixista per donar a entendre que els respectius Executius estatals han dimitit, per desinterès o acomplexament, a promoure l’espanyolitat entre la ciutadania. Quirós considera que aquesta deixa de funcions de l’Estat hauria impedit vertebrar la idea d’una Espanya sustentada amb valors i referents culturals compartits. Per ell, lluny d’això, es menyspreen clàssics de referència i només es reforcen les particularitats de cada autonomia.

Si repassen l’article, però, ens adonem de la quantitat d’omissions i mitges veritats que el responsable de Las Provincias utilitza per apuntalar la seva tesi. Sobretot quan atribueix a “la deserció de l’esquerra” el fet que l’espanyolitat només s’expressi en cercles privats i no en l’esfera pública.

Per bé que el franquisme pot haver planat en l’imaginari col·lectiu, l’esquerra espanyola no ha tingut miraments en disputar-se amb la dreta jacobina el monopoli del “patriotisme” i, quan ho ha necessitat, ha exhibit la roigigualada per defensar la unitat de la nació espanyola fixada en l’article dos de la Carta Magna.

anatomia

Només cal recordar el míting de Pedro Sánchez amb una gran bandera com a teló de fons, les recents declaracions de la portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Margarita Robles, recordant la “indivisibilitat i inviolabilitat” de l’Estat, o les contínues soflames de l’expresident Felipe González en defensa de la unitat d’Espanya.

El segon mantra que exhibeix Julián Quirós és que, arran dels canvis econòmics i la fi del servei militar obligatori, “els espanyols cada vegada ens tractem menys”, contradient que els models laboral i acadèmic imperants han fet incrementar el trànsit entre persones de les diferents comunitats. Així ho indica el Servei Públic d’Ocupació Estatal, segons el qual els canvis de residència i la mobilitat s’ha disparat d’ençà del 2010 a causa dels nous tipus de contractació i l’augment d’activitats professionals i centres d’estudis.

Més endavant, l’autor lamenta que les comunitats autònomes hagin esdevingut “un nou sistema de poder” que s’ha gastat gran quantitat de diners en propagar, a través del seu funcionariat i els mitjans de comunicació propis, “una nova identitat”, ignorant el control dels recursos que té l’Estat i la demanda d’una reforma del sistema de finançament que, com critiquen els presidents autonòmics, el govern del PP ha deixat en via morta.

A partir d’aquest raonament, el director de Las Provincias critica la demanda de major autonomia que aflora a Catalunya, respecta a la qual assevera que “ningú no discuteix la seva identitat però molts discuteixen la identitat d’Espanya”, quan d’acord amb els estudis d’opinió, el menyspreu i l’anorreament que senten els catalans de la seva identitat ha conduït a la desafecció i al procés de ruptura que planteja una majoria política del Principat.

Lluny d’analitzar el rebuig a la reforma política que va donar peu al règim del 78, Quirós vindica que “la Transició va tornar-los la modernitat amb conquestes impressionants i consensuades”, obviant que la majoria de bascos no van donar suport a la Constitució; alhora que va propiciar un “concepte integrador de pertinència”, cosa que amplis sectors han rebutjat una vegada i una altra.

Finalment, el periodista assegura que els conflictes territorials es mantenen a causa d’una batalla partidista per repartir-se el pastís del finançament de la qual “la majoria anònima” no participa, i així ho “desvetllarà el proper dictamen” sobre aquest capítol. Cal recordar que les balances fiscals publicades pel mateix govern espanyol reconeixien que el dèficit de Catalunya superava els 8.500 milions d’euros anuals, una quantitat que, segons els càlculs del govern català, representa el doble.

anatomiaQuirós remata així un article que, no sols atribueix les falles de l’Estat a la cobdícia d’unes comunitats que juguen amb unes suposades identitats per enriquir-se, sinó a la incapacitat d’uns governs per defensar la modernitat i els valors comuns, generosament, ens hauria obsequiat la Transició espanyola. El biaix tendenciós de Quirós queda en paper mullat davant les polítiques recentralitzadores que aplica l’Estat i els estudis que aquest publica sobre diverses matèries.

2 Comentaris

  1. Jean Sorel

    El vaig llegir ahir, no vaig poder passar del tercer paràgraf.

  2. Jean Sorel

    Vull dir que era vomitiu i encara sóc benèvol.