Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El paper mor. Però per molt que es repeteixi no sembla que, per ara, les rotatives vagin a aturar-se completament. Un dels seus fortins principals són les revistes que tracten de combatre les tendències periodístiques dominants de la immediatesa, la simplificació, el resum fins a la incomprensió i el contingut amb data de caducitat immediata. Revistes que tenen entre les seves virtuts principals un periodisme reposat i de mirada llarga, sovint allunyat de l’actualitat però molt útil per entendre el present i amb una aposta arriscada pel disseny que les vincula quasi de forma inevitable al paper.

Oferim algunes d’aquestes apostes internacionals més innovadores per si algú busca lectures estimulants i noves per a les vacances:

Delayed Gratification

revistesLiteralment «gratificació retardada». És una revista que de forma conscient defuig de l’actualitat i busca rescatar temes antics, descartats o oblidats per tal d’oferir-ne una aproximació de llarg abast i molt de context. Editada a Anglaterra des de 2001, amb un número per trimestre, s’ha convertit en una de les banderes mundials d’allò que s’anomena «periodisme reposat» o slow journalism.

La seva aposta decidida pel disseny la porta presentar molts temes de forma gràfica i innovadora, amb gran quantitat d’infografies i gràfiques.

XXI

revistesS’autodefineix com una revista de «periodisme de gran format» i busca explicar grans històries, amb el temps i espai necessari i utilitzant diferents formats: periodisme narratiu, còmic, il·lustració o fotografia. De fet el pes de la imatge en la presentació de la revista és enorme, i això a pesar que no defuig dels textos llargs.

Va ser ideada per un periodista de Le Figaro que es trobava «cansat que al diari li retallessin els textos dels reportatges» i va comptar amb el suport d’editors independents. També trimestral i editada des de 2008 va ser un dels impactes mediàtics a l’Estat francès, on té una tirada de més de 50.000 exemplars.

Colors

revistesProbablement és la revista que més importància dóna al disseny i a la infografia, tractant d’explicar històries molt complexes i des de diferents punts de vista emprant pràcticament aquestes eines. Cada número és un monogràfic dedicat a un tema prou ampli –com per exemple el futbol, el greix , la felicitat o la SIDA- i que s’aborda des de diferents punts de vista, a vegades oposats, però sempre amb preeminència de l’aposta gràfica. Si no fos per la profunditat amb què aborda els temes que proposa es podria confondre amb una revista de disseny.

És la revista més longeva de les ressenyades (va ser fundada el 1991) i va començar a ser editada a Nova York (EUA) però ha anat canviant de seu per París i Roma fins a recalar actualment a Treviso (Itàlia). Compta amb sis edicions totes elles bilingües: l’anglès, que hi és sempre, i el xinès, francès, italià, coreà portuguès o castellà que són opcionals.

El seu projecte editorial inclou la producció musical, l’edició de llibres i el comissariat d’exposicions.

Mono.kultur

revistesTambé és una revista monogràfica, però en aquest cas cada número es dedica exclusivament a entrevistar una mateixa persona. Especialitzada en art i cultura, els personatges escollits tenen relació amb el cinema, la literatura, les arts plàstiques o escèniques entre altres disciplines. Al llarg de l’entrevista es van plantejant diferents temes fins a completar una visió completament polièdrica del personatge i la seva obra.

Tot i ser editada a Berlín es publica en anglès, també de forma trimestral i acompanyada d’un blog amb diferents continguts culturals.