Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sabeu millor que jo que això dels premis va sovint d’intercanvis. Però aquest dimecres passat, 19 de juliol, la Sala de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona –quina angoixa els sanguinaris murals de Sert- es va omplir per lliurar un premi més que oportú. La periodista mexicana, de pare basc exiliat, Carmen Arístegui, va rebre el 12è guardó per la Llibertat d’Expressió a Llatinoamèrica de Casa Amèrica Catalunya. Un acte contra la indiferència, de dir a Mèxic “estem amb tu”, com va destacar l’homenatjada, que va recordar els col·legues assassinats en una onada de violència massa llarga i impune.

Quan fa 10 anys vaig marxar a viure a Ciutat de Mèxic una bona amiga andalusa que hi havia treballat em va fer la llista imprescindible de mitjans, escriptors i cantants que havia de conèixer per no perdre’m en un espai tan immens en tots els àmbits. Arístegui era la primera. En aquell moment amb un programa matinal líder per què representava de rigor professional, coneixement i crítica en un país on se sobrevalorava la frivolitat espectacular.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En aquest període n’ha viscut de tots colors. Segueix sent líder, però per les connexions entre el poder empresarial i el polític, ha quedat fora de la ràdio comercial, i des de fa poc més d’un any emet per Internet, aristeguinoticias.com.mx. Sortosament manté el programa nocturn d’entrevistes diàries a la CNN i segueix sent un referent per la professió i per l’audiència exigent. Però els darrers anys, litigis amb l’empresa que la va fer fora i d’altres, com el que va explicar en agrair el guardó pel pròleg del llibre on s’explica el cas de corrupció de la Casa Blanca mexicana, li han fet dedicar un temps preciós a defensar-se davant de la justícia. Un atac en tota regla per dificultar l’exercici de la professió a algú que excel·leix.

Per això el titular: el premi ha estat més que oportú. I fins i tot que no el pogués recollir quan tocava, el 3 de maig dia mundial de la llibertat d’expressió. Per què? Doncs perquè el mes passat Arístegui va ser una de les periodistes que va denunciar que havia estat víctima d’espionatge, presumptament, per part del Govern mexica. El més greu és que fins i tot ho va ser el seu fill adolescent, a qui li van intentar descarregar programes maliciosos que permeten fer un seguiment exhaustiu del perjudicat. Més que mai un premi com a litografia de Magú ha estat del tot oportú. Es va viure un moment on rebre el suport de fora en un ambient de tranquil·litat inimaginable a Ciutat de Mèxic engresca a seguir treballant sense defallir.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.