“Un milió de valencians manca de mitjans per a accedir a l’administració digital”. Sona estrany aquest titular? Com que costa d’entendre en una primera lectura i la construcció de la frase és estranya. Tot s’entén millor si es llegeix la versió en castellà de Levante: “Un millón de valencianos carece de medios para acceder a la administración digital”. Exactament, la frase és un calc exacte del castellà fet per traducció automàtica i està mal construïda.

Aquest és el principal titular de portada avui a Levante, però no és ni de lluny el cas més escandalós. Dos perfils de Twitter –@caloretEMV i @Aixeque_EMV– es dediquen a recopilar les traduccions més divertides, cridaneres o ridícules. Les que més èxit tenen són les traduccions de noms propis: Pelé per Vaig Pelar, Rodrigo Rato per Rodrigo Estona, Arrimadas per Acostades o Finantial Times per Finantial Estafes.

traducció

Però també hi ha moltes frases fetes: Una exposició “para comérsela” passa a ser Per a “menjar-li-la” o el “yo me lo guiso yo me lo como” es llegeix com “Jo m’ho guise jo m’ho com”.

traducció

O senzillament paraules polisèmiques que es tradueixen en un sentit que en què la frase perd tot el sentit, com la conversió d’una bomba de mà –una “granada”- amb una “magrana”.

traducció

Una mala feina molt ben cobrada

L’edició en valencià del portal de Levante no és només qüestió de bona voluntat. L’Editorial Prensa Valenciana SA ha ingressat 38.262,69 euros en concepte d’ajudes a la premsa digital en valencià. A aquestes cal sumar-li uns altres 61.417,02 euros per a l’edició impresa per diferents suplements i seccions publicades en aquesta llengua. En aquest cas, però, es tracta de continguts editats exclusivament en valencià i no traduccions i per tant el problema no es reprodueix. Un suport econòmic que, a més, el diari ha interpretat també com un reconeixement moral.

Però la feina de traducció s’ha encarregat a una empresa de desenvolupament de programari i no a una de traducció o correcció. I això que, segons ha pogut saber Mèdia.cat de fonts del sector que prefereixen no donar el nom, l’empresa editora va tenir sobre la taula pressupostos per a traduir el diari que quedaven per sota de la quantitat cobrada en subvencions.

També Mèdia.cat en un principi va destacar la importància històrica d’una edició en valencià del diari més llegit al País i tot i avisar de les greus errades, va confiar en les promeses de l’editora de Levante “d’anar millorant a poc a poc”. Més d’un any més tard aquestes promeses no s’han complert i els perfils del diari a les xarxes socials ja han deixat de disculpar-se cada vegada que els internautes protestaven per una errada.

Les captures de pantalla són obra del blog CaloretEMV