Feia una pila d’anys que no assistíem a un episodi que durant l’estiu no acaparava l’agenda informativa de forma tan important. Així ha passat amb els atemptats que una cèl·lula gihadista van perpetrar el dia 17 a les poblacions de Barcelona i Cambrils, arran dels quals 16 persones van morir i un centenar més van quedar ferides de diversa gravetat.

Sense excepció, tots els digitals i rotatius han posat el focus en l’impacte que ha tingut per la societat la irrupció d’un terrorisme que, fins aleshores, no havia actuat en territori català. Cap s’ha estalviat d’explicar l’atropellament a les Rambles, els apunyalaments que els gihadistes va cometre al passeig de Cambrils la mateixa nit del dia 17 ni la resta de successos que han acompanyat els atemptats, com és la mort d’alguns perpetradors a mans dels Mossos, les mostres de solidaritat desfermades arreu del planeta i, en paral·lel, la investigació que els cossos policials van realitzar per evita cap nova massacre i analitzar, a posteriori, com la cèl·lula s’havia organitzat fins a perpetrar els crims.

Però així com alguns s’han limitat a narrar els esdeveniments de forma equànime i rigorosa, altres han aprofitat per tergiversar, manipular o difondre notícies falses a fi de desviar l’atenció cap a altres temes o, arribat al cas, atiar polèmiques en finalitats partidistes. En una ràpida panoràmica, podem destacar mitja dotzena de situacions en què s’ha incorregut en pràctiques que contravenen l’ètica periodística:

Cadàvers al descobert
L’atropellament als vianants que es trobaven a les Rambles aquella maleïda tarda va deixar imatges esgarrifoses. Desenes de cossos erms o malferits van quedar estesos al llarg del passeig mentre la Guàrdia Urbana, els Serveis d’emergència mèdics i persones a títol individual miraven d’atendre’ls. Malgrat les crides a preservar la integritat dels afectats, mitjans com La Vanguardia o El Periódico van difondre imatges o van reproduir en portada fotografies on apareixien a primer pla persones ensangonades o sense vida. En canvi, la majoria de digitals estrangers i algunes televisions van ser curoses i van evitar difondre instantànies escabroses o bé van publicar-ne però pixelant-les víctimes perquè no fossin reconegudes i se’n respectés la dignitat.

Jugant amb la seguretat
Des de l’endemà mateix dels atemptats, la batalla periodística s’ha centrat a identificar quin cos policial ha tingut la responsabilitat de no haver previst ni detectat la cèl·lula. Així com alguns rotatius han acusat el Ministeri de l’Interior d’haver alertat els terroristes que els Mossos d’Esquadra els estaven vigilant, els mitjans espanyolistes van utilitzar una missiva d’un agent belga per intentar demostrar la desídia de la policia catalana a l’hora d’investigar l’imam de Ripoll que va cooptar els joves atacants. També des d’El Periódico, es va difondre que la CIA havia notificat als Mossos la possibilitat d’un eventual atemptat a Catalunya. Avui dijous, aquest diari publica en portada un text que demostraria l’advertiment dels serveis d’intel·ligència nord-americans, del qual Julian Asange i Wikileaks ja n’han desmentit la seva veracitat.

Disparar a matar

En la narrativa dels atemptats, la immensa majoria de mitjans han adjectivat en termes diferents les accions en funció de qui les perpetrava. Mentre que els gihadistes havien “assassinat” de forma arbitrària, els Mossos s’havien vist amb el deure d’“abatre’ls” amb l’objectiu d’impedir que continuessin actuant. Alguns opinadors han advertit que, a força d’emprar aquest eufemisme i no parlar que els suposats terroristes havien estat “morts”, s’ha generat una deshumanització de la víctima, amb la consegüent idea que no hi havia opcions d’arrestar els joves en vida i que, a causa de les atrocitats comeses, estava justificat matar-los. D’aquesta manera, hi ha hagut una pràctica unanimitat en aplaudir la intervenció dels Mossos, quan no se n’ha elogiat la tasca d’haver “neutralitzat” la cèl·lula gihadista. Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia, hi reflexionava en un article pel portal Contexto i Acción (Ctxt.es).

Exacerbant la islamofòbia
Com ha passat en altres ocasions, l’autoria gihadista dels atemptats ha servit perquè determinats mitjans demonitzessin la comunitat musulmana. Malgrat la participació d’entitats islàmiques en les actes de condol i de solidaritat amb les víctimes, els rotatius i opinadors més escorats a la dreta han presentat aquesta comunitat com un perill per la pau i la convivència social. Entre els comentaris més bel·ligerants destaca els llançats per la periodista Isabel San Sebastián o l’article que Alfonso Usía va publicar dos dies després al diari La Razón, en què acusa els musulmans de propagar l’odi a les mesquites. També l’editorial que va publicar El Mundo l’endemà dels atemptats retreu la política d’acollida que adopten les institucions catalanes, a les quals culpabilitza d’haver permès l’assentament del gihadisme radical a l’Estat espanyol. El filòsof Santiago Alba Rico va parlar d’aquesta deriva islamòfoba en un article a Cuarto Poder.

Terroristes pel referèndum
L’obsessió de relacionar el gihadisme amb l’independentisme català ha arribat a extrems delirants. Des del diari italià Corriere della Sera es va informar que Younes Abouyaaqoub, l’atacant mort pels Mossos al municipi de Subirats, havia treballat com a voluntari a la campanya pel referèndum que desenvolupa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La mateixa tarda, i després que la notícia hagués estat amplificada per alguns digitals ultres (OK Diario o La Gaceta) i televisions del grup Planeta o La Sexta, l’entitat sobiranista va desmentir la informació, asseverant que Younes mai no s’havia inscrit com a voluntari ni havia participat en la campanya del sí a la independència.

El procés com a cortina de fum
El passat dia 26, Barcelona va acollir una gran manifestació de suport a les víctimes i reconeixement als operatius que han treballat per combatre els estralls dels atemptats i alleugerar el patiment de les persones afectades. La participació en la marxa del rei Felip VI i del govern espanyol en pes va ser rebuda en una pluja de xiulets i pancartes en què se’ls acusava de vendre armes a Aràbia Saudita, un dels països que finança Estat Islàmic. Alguns mitjans, però, van intentar silenciar les protestes o atribuir-les a la suposada bel·ligerància de l’independentisme català en un dia que, segons ells, estava reservat exclusivament a retre un tribut a les víctimes. Així ho van tractar els diaris El País, El Mundo o La Razón. Altres va manipular les imatges per amagar la nodrida presència d’estelades o van incloure seqüències on principalment apareixen banderes espanyoles. És el cas de Televisió Espanyola, que ja havia tret fora de pla el president Carles Puigdemont en una concentració prèvia.

Aquestes píndoles revelen el tractament esbiaixat o clarament tendenciós amb què han incorregut diversos mitjans, tant digitals, audiovisuals com escrits, arran dels atemptats gihadistes, els quals han aclaparat l’agenda informativa d’aquest estiu.