La Mediterrània s’ha convertit en la major fossa comuna del planeta. Milers de persones hi moren cada any en l’intent d’arribar a les costes europees fugint de la pobresa o de les guerres que assolen l’Àfrica subsahariana i l’Orient Mitjà. Segons l’Agència Europea pels Refugiats i altres organismes internacionals, durant el 2016 van deixar-hi la vida unes 5.000 persones, l’equivalent a deu diàries, fet que representa un 25% més respecte a l’any anterior. La immensa majoria van morir ofegades després que les embarcacions a les quals viatjaven s’enfonsessin en alta mar.

També des de Síria, Algèria, Líbia o el Marroc, surten cada setmana llanxes neumàtiques carregades de famílies que malden per entrar en territori espanyol, ja sigui creuant l’Estret de Gibraltar per arribar a les cales que poblen les províncies de Múrcia, Almeria, Cadis o Granada, o accedint per les aigües de Melilla, on si ho aconsegueixen, algunes ONG els ajuden a sol·licitar el preceptiu permís de refugiats.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El proppassat dijous, dia 30, set dones d’origen subsaharià van morir en l’intent d’arribar a Melilla després que la pastera en la qual viatjaven fos bloquejada per diverses dotacions de la Guàrdia Civil. Així ho ha denunciat l’oenagé Caminando Fronteres, segons la qual, davant la maniobra dels agents per “retornar en calent l’embarcació’ al Marroc, aquesta es va bolcar. Això hauria fet que la tripulació es llancés el mar per nedar els dos-cents metres que els distanciava de la costa i que aquest grup de dones morissin ofegades, sense que els agents fessin res per evitar-ho. La resta –una quarantena de persones, entre les quals alguns menors– van ser rescatades per una patrullera marroquina que es trobava a la zona.

Respecte a aquest nou incident, alguns mitjans han preferit no fer-ne cap crònica, obviant-ne les tràgiques conseqüències, mentre d’altres han emmascarat l’actuació negligent de la Guàrdia Civil. És el cas del diari El Mundo, que en l’edició d’ahir es limitava a titular “Polèmica per la presumpte mort de set dones en una pastera que intentava accedir a Melilla”.

En la seva notícia, el rotatiu conservador recull la versió dels agents, de qui esmenta que, lluny de desinhibir-se, van atendre els immigrants “conforme el protocol d’actuació”. En cap moment, esmenta que les “devolucions en calent” que es produeixen en alta mar constitueixen el perill més gran al qual s’enfronten les persones que busquen l’accés marítim a Ceuta i Melilla. Ni tan sols cita l’informe en què el Defensor del Poble considera aquestes pràctiques il·legals i contràries als drets humans, independentment de si es produeixen en aigües espanyoles o marroquines.

També l’ABC posa en dubte la responsabilitat de la Guàrdia Civil, i utilitza els portaveus de l’Associació Pro Guàrdia Civil (Aprogc) per desmentir les denúncies amb què Caminando Fronteres acusa els agents de permetre la mort de les set dones. A través d’aquesta associació, que estudia querellar-se contra l’oenagé, es deixa entendre que darrere les acusacions hi ha una campanya de desprestigi, ja que en cap moment els agents haurien actuat al marge de les funcions que els hi són assignades.

En canvi, El Diario.es, Infolibre i altres mitjans progressistes posen l’accent en el fet que, ni la legislació espanyola ni la internacional, permeten les devolucions automàtiques com la registrada dijous passat. Segons la llei, aquestes operacions de retorn exprés dels immigrants atempten contra la dignitat humana i, en cas de fer-ne, abans cal verificar de forma individualitzada les seves circumstàncies.

No és la primera vegada que la Guàrdia Civil ha realitzat aquestes actuacions contra les persones enfilades a la tanca de Ceuta o, com va passar dijous passat, amb les que intentaven accedir a Melilla en pastera, de resultes del qual van morir les set dones.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019