¿Què faries si et quedessin 48 hores per? Segur que alguna vegada us han fet aquest joc de preguntes: Què faries si? I avui, la pregunta és: t’imagines que estem assistint a les últimes 48 hores d’‘El Procés’ i què fas? Què pots fer?

Escriure, informar, fer cròniques, prendre notes per a un diari personal, recollir pamflets i declaracions, imaginar l’estructura d’un llibre, revisar el costumari català amb noves incorporacions de la Warner… Ser periodista aquests dies és estressant.

Es combina la urgència de l’actualitat amb la sensació de viure moments… transcendentals – perquè hem esgotat el terme ‘històric’- la pressa dels esdeveniments, la simultaneïtat i l’absència de temps per agafar perspectiva.

Però hem vist coses que no hauríem cregut, aquests últims dies: detencions d’alts càrrecs polítics, clausura de pàgines webs, incautació de correu postal, amenaces per sedició. Causes majúscules. Però també l’humor descarnat a les xarxes, als cartells d’un Piolín que exigeixen democràcia, fins i tot, escorcolls en empreses de packaging per la filtració d’uns whatsapp mofeta.

El seny i la rauxa. El seny de prendre seriosament cada un dels atacs als drets civils fonamentals. La rauxa d’omplir els carrers reclamant més democràcia i entonar el Virolai . El seny de no caure en les provocacions. La rauxa de fer del clam #votarem una consigna. El seny de tenir por. La rauxa de no tenir-ne.

Hem vist coses que no creuríem. Carrers plens d’estudiants en vaga i aules buides. Bombers que els acompanyen. Tractors en corrua per defensar el referèndum. Advocats amb toga davant el TSJC advertint que ‘votar no és cap delicte’. Estibadors al port. Mestres que preparen jornades de portes obertes. Mossos que diuen que primer és la seguretat ciutadana. Alcaldes que no declaren. Capellans que firmen manifestos. Monges que obren col•legis. Científics internacionals que es comprometen. Futbolistes que demanen valentia i prudència. Voluntaris incansables. Jubilats entusiastes.

A 48 hores pel referèndum, ja no fan efecte ni les tímides paraules de Trump que Rajoy va anar a buscar a Washington. Les amenaces de ‘tumultos’ han perdut força. Les prohibicions de la fiscalia són cada vegada més grotesques. Al tancament de pàgines web, en surten d’altres.

A 48 hores del referèndum, els mitjans internacionals han posat el tema a primera plana. En les rodes de premsa es compten per desenes les preguntes sobre el menys intern dels afers interns.

A 48 hores, es fa públic l’informe de l’Agència de l’ONU de protecció dels Drets Humans que denuncia la repressió contra el referèndum.

A 48 hores, arriben planys pel diàleg i propostes tímides de pactes fiscals.

Cada terra fa sa guerra. I cada generació viu la seva revolució. Una revolució que recull anhels dels avis, dels pares, dels més joves. És col•lectiva, transgeneracional, interclassista. I és a favor. Cívica. Festiva. Una força imbatible.

A 48 hores pel referèndum, la pregunta no pot ser ‘què faries?’ la pregunta ha de ser ‘què faràs?’

I amb un somriure, la revolta.