Des de diumenge corren de telèfon en telèfon: una falsa manifestació contra la Guàrdia Civl a Ripoll, avisos que el govern espiarà tots els missatges que enviem, fotos de ferits de l’1-O que resulten ser d’altres protestes, un suposat ‘infiltrat’ que no ho és… Whatsapp i, en menor mesura, Telegram, s’han convertit els últims dies en l’espai on campen lliurement les notícies falses i els rumors. Quan circulen per aquestes aplicacions de missatgeria privada són molt més difícils de detectar i de rebatre que no pas si es publiquen en xarxes socials o webs, però en altres països ja hi ha periodistes que ja hi estan treballant.

 

Dijous a la tarda van arribar reforços de la Guàrdia Civil a la caserna de Ripoll, on habitualment hi ha uns 4 o 5 agents. L’arribada dels vehicles, que va ser enregistrada per alguns veïns, es produïa després que corregués el rumor d’una suposada manifestació a la població, aquella mateixa tarda, en contra de les forces de seguretat espanyoles per la violència de l’1 d’octubre. Per grups de Whatsapp i Telegram de la capital del Ripollès havia corregut un cartell que feia referència a la concentració prevista a Sant Boi de Llobregat, tot i que no especificava la població. Però a Ripoll no hi havia cap manifestació convocada. Els agents desplaçats, suposadament a causa de la manifestació, van tornar-se’n, segons explica Nació Digital.

El mateix dia circulava per Whatsapp un missatge datat del 4 d’octubre on un tal Xelo donava a entendre que les autoritats monitoritzarien a partir del dia següent tots els missatges enviats pels ciutadans a través d’aplicacions de missatgeria i xarxes socials. “Totes les trucades seran gravades”, “tot el que escriguis o parlis pot ser usat en contra teva i no és broma, és una realitat”, “mireu de no enviar missatges innecessaris o amb informació que va en contra de lleis i moralitats”, alertava el text. El missatge corria de telèfon en telèfon tot i dos elements molt sospitosos: en primer lloc, el missatge incloïa la frase “Tots els dispositius estan connectats a sistemes departamentals del Govern Federal i del Govern de la CDMX”, cosa que feia pensar que es referia a Mèxic i no a Catalunya o Espanya; i, en segon lloc, enllaçava a una notícia d’eldiario.es de l’1 de setembre de 2016 titulada “El Govern [espanyol] regularà la llibertat d’expressió a la xarxa”, però on en cap cas s’exposen les mesures de les quals el missatge alerta.

Són només alguns dels rumors i notícies falses que han corregut aquests dies en relació a l’1-O, la repressió policial i les conseqüències polítiques i socials que n’han derivat. De la desinformació d’aquests últims dies vinculada amb el referèndum d’independència se’n feia ressò el portal nordamericà sobre periodisme Poynter, a partir d’algunes informacions que han estat desmentides per la iniciativa espanyola Maldito Bulo.

“La persuassió, la dissuasió que fins ara duien a terme els exèrcits del món, ara la duen a terme els mitjans de comunicació”, diu una cèlebre frase de Ramon Barnils. Es fa més veritat que mai en uns dies en què mitjans “escombraria” publiquen autèntica pornografia periodística, però en què també les principals capçaleres i televisions cauen en manipulacions descarades i manca de precisió. En aquest context, Whatsapp esdevé un soldat d’infanteria en la circulació d’informacions falses o tendencioses, que acostumen a tenir un alt contingut emocional i que pretenen induir un determinat estat d’ànim en la població que les rep.

A Whatsapp, més difícils de detectar que a Facebook

Amb 1.000 milions d’usuaris actius cada dia, és l’aplicació de missatgeria instantània més popular arreu del món, però també un espai abonat a la desinformació. I amb més problemes per combatre-la que Facebook, que la va comprar per 19.000 milions de dòlars la primavera de 2014 i ja està prenent mesures per la divulgació de les anomenades “fake news”. “Whatsapp va ser dissenyada per mantenir segura i privada la informació de la gent, per tant ningú pot accedir als continguts dels missatges de la gent”, explicava Carl Woog, el director de comunicació de l’empresa, preguntat per email en un article al portal nordamericà sobre periodisme Poynter. “Reconeixem que hi ha un repte amb les notícies falses i estem pensant maneres per continuar mantenint Whatsapp segur”.

Per als anomenats “fact-checkers”, periodistes que comproven la veracitat i la correcció dels fets esmentats a les notícies, detectar i rebatre falsedats en aplicacions de missatgeria és molt més complicat que a Facebook o a Twitter. Com que no es pot saber quanta gent ha llegit un mateix missatge, costa detectar allò que es fa viral. Tampoc hi ha un sistema que permeti analitzar dades d’audiència. Tots els missatges són automàticament encriptats i els grups estan limitats a 256 persones.

Per aquest motiu, algunes organitzacions com Chequeado –un web argentí creat el 2010-, Africa Check –llançada al 2012 com a organització independent- i Boatos.org –un mitjà brasiler que combat la desinformació- demanen ajuda als lectors. Algunes han creat iniciatives per combatre les notícies falses en aquesta plataforma i han obert comptes a Whatsapp perquè la gent els pugui enviar missatges que considerin sospitosos. Llavors els periodistes les comproven i les retornen al lector, demanant que reenviï l’aclariment al mateix grup on ha rebut el rumor, per escampar el desmentiment de la informació.

De moment, corren per xarxes socials diversos consells dirigits a la ciutadania per tenir en compte a l’hora d’esbrinar si una informació és o no veraç: per exemple, cal sospitar si fa poc que ha estat publicada o si només n’informa un sol mitjà, web o perfil. A més, les entitats sobiranistes insisteixen que la gent se subscrigui als seus canals oficials de Whatsapp i Telegram per rebre informació veraç i actualitzada sobre les mobilitzacions.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.