És habitual que, davant les grans mobilitzacions ciutadanes, alguns mitjans activin els seus propis mecanismes per quantificar el nombre de persones que hi assisteixen.

Com és d’esperar, els mitjans afins a la convocatòria fan mans i mànigues per elevar la participació, mentre els detractors miren de rebaixar-ne el nombre per restar-li importància. Sempre ha passat, per bé que existeixen fórmules prou fiables per saber la xifra exacte de persones que concorren en una marxa, com és calcular la superfície, el ritme de desplaçament i la densitat que aquestes han ocupat al llarg del recorregut.

A propòsit de la manifestació que ahir diumenge, 8 d’octubre, Societat Civil Catalana va convocar pel centre de Barcelona en defensa de la unitat d’Espanya, era previsible que els mitjans proclius a la convocatòria inflessin el nombre de manifestants.

Ara bé: alguns d’ells ofereixen una realitat que dista molt del que veritablement va passar. És el cas de l’ABC, La Cope, La Razón, El Mundo, Alerta Digital o Mediterráneo Digital, que parlen de manera entusiasta d’un milió de persones, cent mil més de les que van facilitar els mateixos organitzadors.

Aquesta quantitat s’allunya notablement del balanç publicat pel digital basc Naiz o la revista Directa, que acostumats a quantificar la concurrència de les grans mobilitzacions, coincideixen en xifrar l’assistència en un màxim de 170.000 persones, resultat de comptar les persones que omplien la plaça d’Urquinaona, Via Laietana i la resta de carrers per on va transcorre la capçalera i la resta de manifestants.

A mig camí dels dos recomptes, trobem les estimacions de la Policia Nacional espanyola, que va calcular en 400.000 les persones congregades, i la Guàrdia Urbana, que segons el seu sistema de càlcul, hi havia un nombre no superior a les 350.000.

Amb la xifra del milió, doncs, els digitals i rotatius més conservadors han pretès donar a la convocatòria d’ahir diumenge la suficient rellevància històrica per minimitzar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre, on 2,2 milions de catalans i catalanes van votar a favor de la independència, i, de retruc, situar la cita d’ahir al mateix nivell que va tenir la darrera diada de l’11 de setembre, on segons l’ANC i Òmnium –però també la Guàrdia Urbana– un milió de persones van omplir el centre de la capital catalana per reivindicar una república independent.

D’aquesta manera, el ball de xifres ha esdevingut una arma política de primer ordre amb vista al procés que viu Catalunya, amb la diferència que, pel que fa a les facilitades per l’espanyolisme, resulta evident la voluntat indissimulada d’ignorar el que són càlculs basats en dades científiques i rigoroses.