La secretària de l’ajuntament demana nom i cognoms, un telèfon de contacte i quin mitjà li deixa dit a l’alcalde que vol parlar amb ell. Omplert el formulari, necessita ampliar informació: “i… ideologia?, vull dir, cap on us decanteu?”. Deliciosa pregunta.

Dubto que hi hagi molta gent que sàpiga la contrasenya per a entrar a la trinxera. No vivim temps excessivament complaents per l’exercici del periodisme. Tot es mou, i procurem no sortir al quadre de la fotografia. Però ens en fan part.

Quan una manifestació escridassa la seu d’un mitjà de comunicació, el mitjà és la notícia. Sigui TV3 o RTVE. La cridòria encapsula els professionals darrere d’un cordó social. I els acòlits que busquen les adhesions, se’n complauen. Llàstima.

Als professionals els toca recollir la nota dels ferits resultants després de les càrregues policials de l’1-O. El full de baixes d’una guerra inèdita contra les urnes. Cap mitjà dubta a qualificar que l’origen dels ferits és la “brutalitat policial”. Ho hem vist, ho podem explicar.

Denunciem els qui confonen desitjos amb notícies, els qui tenen una intenció inequívoca de posar una altra realitat sobre el paper entenent que aquesta és interpretable. I guarir-nos de les profecies autocomplertes o els pronòstics de resultat de la partida d’escacs.

Han fet molt de mal. Ha dolgut i, personalment, confesso que m’escandalitza la progressió de ràbia-odi-tristesa que he viscut. Però es confirmen els motius per aixecar-se, i prendre bona nota de les respostes que trobem.

Perquè les haurem d’explicar.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.