Quan has treballat en un mitjà com Televisió Espanyola coneixes de primera mà les dificultats que tenen els professionals honestos i rigorosos per fer la seva feina.

També saps les traves que et posen alguns ciutadans en cobrir esdeveniments pel país pel fet de no ser la “nostra”. Però amb empatia i seriositat es poden superar, sobretot si hi ha respecte mutu.

El que no se supera és la tergiversació. En el diccionari de la RAE la defineixen com “dar una interpretación forzada o errònia a palabras o acontecimientos”. No en diuen amb quina finalitat.

En canvi, els de l’IEC ho tenen més clar: “contar fets, reportar paraules, deformant-los intencionadament”. Aquí rau la clau: la voluntat de fer mal i crear més i més tensió per trencar la convivència pacífica. És el que patim aquests dies en molts mitjans.

Per això no em sorprèn que hi hagi periodistes que plorin d’impotència, segons explicava la Mònica Planas en la CríticaTV d’aquest 5 d’octubre al diari Ara.

Mentre qui tergiversa descaradament se’ls deixa insultar en directe a col·legues que ho veuen diferent, els que són equànimes ni aigua. Només la de les seves llàgrimes, és insuportable. Per això, aprofitant que estic de mudança després de 10 anys a Mèxic, que m’he dedicat a fer de figurant en manifestacions impensables.

Durant els darrers mesos m’he fet un tip de cridar consignes i cobrir manifestacions: contra l’assassinat de periodistes, contra la desaparició de persones, contra els feminicidis, a favor dels drets de la dona, de la llibertat d’informació i expressió, per una vida digna de pagesos, contra els atemptats terroristes de Catalunya… Tot això a Ciutat de Mèxic, sacsejada pels efectes de dos terratrèmols d’origen natural però que, tot i el desastre que provoca la cobdícia humana, s’aixeca per sortir-se’n.

A Catalunya, el terratrèmol és polític: les dues plaques no hi ha forma que encaixin i la ruptura serà dolorosa. Però almenys hi ha gent com vosaltres, els del Grup Barnils, que es dedica a recollir els episodis on es restringeix la llibertat d’informació i expressió. I això no és poc cosa, venint de la part feble del conflicte.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.