Quin rol juguen la premsa i els columnistes que minimitzen o amaguen la violència policial de l’1 d’octubre? És rellevant que El País hagi fet el pas cap al periodisme sense escrúpols en aquest afer. Hauria facilitat que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, retirés la reprovació de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, com a responsable de l’actuació d’aquell dia contra el referèndum.

Negar l’evidència i distorsionar la realitat fa l’estructura, sense fonaments, de l’edifici argumental del Govern espanyol i dels polítics del règim. El País està jugant a aquesta carta, però no pas sense perdre credibilitat periodística i, també, solidesa: la darrera setmana ha perdut veus autoritzades que el vinculaven a tot el territori espanyol i a l’esfera internacional.

Apunto unes notes del darrer mes:

· 10 de setembre: el president del Grup Prisa, Juan Luís Cebrián, escrivia una llarga reflexió sobre el tema català i apuntava que el sotmetiment a la llei és allò que defineix el sistema i que “si algú vol canviar les normes que el regeixen, està abocat necessàriament a exercir la violència”.

· 7 d’octubre: a la columna de la contraportada —aquella que ocupava l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán—, Fernando Savater escrivia que: “La brutalitat és confondre la Guàrdia Civil i la Policia amb venedors de souvenirs; els bèsties són els que es consideren pacífics mentre violen en massa totes les lleis inimaginables”. Llegiu violents allà on diu bèsties, brutos, en castellà.
Cal parar esment a aquestes giragonses argumentals i mistificacions. També és bo fer balanç d’on era abans el diari progressista espanyol per antonomàsia i on és ara. Em sembla que el principal titular del diumenge 24 de setembre, “Mitos i falsedades del independentismo”, situava aquest rotatiu en el pla de la premsa de la caverna madrilenya. El titular de portada ja no és d’una informació de fets o de fonts directes, com ara una entrevista, sinó d’un article d’anàlisi, totalment interpretatiu.

· 7 d’octubre: Joan B. Culla publica “El pícnic i la farsa” a l’ARA, l’article que havia de publicar al rotatiu madrileny i que va ser censurat. “Quan una mobilització assoleix la transversalitat i la capil·laritat que avui posseeix el sobiranisme, quan engloba pagesos i mestres, bombers i monges de clausura, estudiants i mestresses de casa, empleats de banca i jubilats, és impossible sufocar-la amb mètodes policials que siguin admissibles dins de la Unió Europea”, hi diu l’historiador, que abandona una llarga trajectòria de col·laboracions a l’edició a Catalunya d’El País. La mateixa setmana, l’escriptor, Francesc Serés, també abandona la mateixa capçalera.

· 8 d’octubre: Serés s’incorpora a l’ARA i escriu en referència, entre altres, a Fernando Savater: “Disculpin la ironia: la policia ha estat més civilitzada que l’opinió publicada”.

· 9 d’octubre: intel·lectuals de la categoria de Joan Francesc Mira, Enric Sòria, Martí Domínguez i Manuel Baixauli, “profundament decebuts pel tractament de l’actualitat política i social a Catalunya”, anuncien que deixen de publicar columnes a l’edició de El País al País Valencià, on han escrit durant molts anys i els dos darrers a l’edició catalana.

· 11 d’octubre: El País acomiada el periodista anglès John Carlin, autor del famós El factor humà, sobre la figura de Nelson Mandela en la Copa Mundial de Rugbi del 1995. Just un mes abans, l’11 de setembre, hi havia escrit l’article “El Brexit i l’embolic català”, on deia: “Els catalans mereixen el dret a celebrar un referèndum acceptat per la resta d’espanyols”. Ho considerava “una qüestió de respecte bàsic a la clara majoria de catalans que ho desitgen”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Guim

    Qui es pensi que El País no ha estat sempre així, que s’ho faci mirar. O millor, que llegeixin el llibre “El País, la quinta columna: L’anticatalanisme d’esquerres”