Ara parlem molt poc de Veneçuela. I això ens hauria de preocupar, als professionals de la informació. Hem perdut una referència informativa de la nit al dia. I sense raons aparents. Els mitjans de casa, i els de fora, ens van posar la mel a la boca i ara ens deixen sense saber com segueix la cosa.

Vivim sense reportatges de com a les escoles s’adoctrina als nens en l’odi. Sense que ens expliquin com una amiga està de peregrinació pels caixers perquè cap té bitllets. No ens expliquen tampoc com el règim llença la població contra la policia i infla les dades de ferits.

Hi ha un cop d’estat fruit del govern d’un president boig i excèntric, que té la complicitat dels seus seguidors. Gent abduïda per dècades d’escolarització i televisions al servei de la causa. I ara les notaries no donen a l’abast, les empreses fugen en massa del conflicte i la incertesa.

Abandonen el país mentre cauen un 30% les reserves a la ciutat més turística. Una maquinària d’ingerències russa penetra interessada a la crisi. Mentre, a l’interior del país, on es parla en “perfecte veneçolà de pagès”, es fa un setge la llibertat. Ha desaparegut qualsevol vestigi de democràcia.

Ara parlem molt poc de Veneçuela. Amb lo bé que ho feien a Madrid; i “la nostra” ens ho explicava des de Buenos Aires.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.