España 2000 és una petita formació ultra i xenòfoba amb especial implantació al País Valencià, però també en altres comunitats de l’Estat. Si per alguna cosa és coneguda, és per les agressions que part dels seus membres han comès contra militants d’esquerres o antifeixistes.

Líders d’aquest partit populista, amb qui el Front Nacional francès i diverses organitzacions neonazis mantenen estretes relacions, han estat condemnats per la justícia després de participar en batusses i atacar seus de col·lectius pròxims al catalanisme.

Ahir dimecres, 18 d’octubre, una quinzena de membres d’España 2000 van plantar-se davant de la casa de la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra, amb una clara voluntat intimidatòria. No era la primera vegada que Oltra havia rebut insult i amenaces per part de l’extrema dreta, però l’acció d’ahir suposa un pas més en l’assetjament cap a la líder de Compromís.

A diferència del clàssic escarni, el grup d’ultres va comparèixer a les 21.30h del vespre, encaputxats i amb les cares cobertes amb la màscara de l’assassí de la pel·lícula ‘Scream’, just en el moment que els fills d’Oltra estaven sopant.

Davant del seu domicili, situat als afores de València, van retransmetre a través de la seva pàgina de Facebook tot el muntatge, durant el qual van desplegar una gran bandera espanyola, van proferir crits a favor de la unitat d’Espanya, van corejar un pasdoble i l’himne espanyol, mentre gravaven l’interior de la casa, la qual cosa va generar moments de tensió entre els familiars de la dirigent valenciana.

Així com la majoria de mitjans han destacat el caràcter intimidatori de l’acció i el perfil feixista i racista d’Espanya 2000, des dels portals ultres s’ha volgut edulcorar-la, ja sigui convertint l’episodi en el típic escarni que es produeix al llarg de l’any o degradant la figura de la vicepresidenta del govern valencià.

Prova d’això és la crònica que publica avui Intereconomía, que en cap moment cita la ideologia d’Espanya 2000, sinó que es limita a comentar que “una formació política present a València, ha realitzat un escarni” i que, durant l’acció, “no va haver-hi cap intent d’assaltar la casa”, “no es va pretendre agredir ni colpejar la porta” i “tan sols es va escoltar l’himne d’Espanya”.

No sols això. Amb la idea de relativitzar i desviar l’atenció, l’article d’Intereconomía afegeix que l’escarni va ser “molt més pacífic en comparació amb l’assalt” que activistes d’Stop Desnonaments van fer l’any 2013 a qui llavors era l’antic líder del PP valencià, l’eurodiputat Esteban González Pons.

També, amb una evident voluntat exculpatòria, l’ABC recorda que la concentració es va dur a terme sense atemorir la família d’Oltra i que, com ha passat amb la vicepresidenta valenciana, González Pons i altres polítics han patit escarnis tant o més incòmodes. 

Molt més enllà se situa Alerta Digital, fins al punt d’obrir amb un titular on es qualifica la política de Compromís d’“ultra”: “Escarni davant el domicili de l’ultra Mònica Oltra amb càntics i una pancarta a favor de la unitat d’Espanya». 

En línies molt similars, El Español dedica el seu article a anivellar l’acció del partit d’extrema dreta amb l’assetjament que també va rebre el 2013 la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per part de membres de la PAH.

Aquest darrer rotatiu assenyala que, aleshores, l’Audiència de Madrid no va veure infracció penal, sinó que va homologar els escarnis com a “mecanismes ordinaris de participació democràtica de la societat civil”. I, quan a la presència dels fills d’Oltra, assevera que també el fill de Sáenz de Santamaría estava a casa quan va ser assetjada i “no va poder sortir a passejar”.

El Español acaba dirigint la mirada cap a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de qui critica que justifiqués els escarnis que aleshores van patir González Pons i l’exconsellera popular Belén Juste, alhora que reprodueix un tuit de l’exassessor d’aquest partit, Luis Salom, on li recorda a Oltra les suposades “accions amenaçadores” que va rebre en el seu moment l’exalcaldessa i exsenadora del PP Rita Barberá.

D’aquesta manera, a mig camí entre l’exculpació i l’atac als adversaris polítics, els mitjans ultres justifiquen l’assetjament a Mònica Oltra per part de feixistes coberts en màscares que emulaven un assassí. Una invitació a l’odi que, cada dia que passa, puja un esgraó més.