PP i PSOE han acordat que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per limitar l’autogovern a Catalunya inclogui la intervenció als mitjans públics catalans. La raó és la seva suposada falta de “neutralitat” de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquesta presumpció l’han alimentada durant anys els discursos dels grans mitjans espanyols.

“Evidentment”, ha contestat Carmen Calvo, que encapçala la delegació socialista que negocia amb el govern central les mesures per aplicar l’article 155 a Catalunya, davant de la pregunta de si aquestes accions podrien afectar els mitjans públics catalans. En declaracions al programa ‘Espejo Público’, l’actual secretària d’Igualtat del PSOE ha dit que “hi ha d’haver una neutralitat que no hi ha hagut. La Generalitat, els mitjans de comunicació [i] les forces de seguretat han de ser neutrals i han de complir l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola”.

El famós article 155 no especifica que la intervenció d’una autonomia suposi cap limitació als mitjans públics ni tampoc concreta cap altre organisme. El que diu és que, si una comunitat autònoma no compleix les obligacions de la Constitució o altres lleis, o actuï de manera que “atempti greument a l’interès general d’Espanya”, el govern podrà “adoptar les mesures necessàries” per obligar-la a complir les obligacions i protegir l’interès general.

El discurs sobre la manca de pluralitat a TV3 i Catalunya Ràdio com a responsables de “l’adoctrinament” dels ciutadans catalans cap a l’independentisme, sovint mancat d’un anàlisi empíric, plana a molts mitjans espanyols almenys des de l’inici del procés sobiranista. Al focus de polèmiques de tot tipus, la construcció d’un discurs propici a la intervenció dels mitjans públics catalans arrenca de fa anys, tot i que en les darreres setmanes, per raons òbvies, s’ha intensificat.

A banda dels informatius o les tertúlies, els mitjans han trobat un nou blanc de crítiques: l’informatiu infantil del Canal Super 3, l’Info K. Sovint, amb peces que demostren un desconeixement bastant gran del programa i del seu funcionament, com aquesta on es parlava de quelcom anomenat “Infocat”. La directora del programa, Laia Servera, les rebatia en un comunicat:

 


Pluralitat, de qui?

La varietat ideològica a les tertúlies polítiques és una de les maneres de mesurar la suposada neutralitat del mitjà o, com a mínim, la pluralitat. Un informe de Mèdia.cat va mesurar la presència de tertulians a favor de la independència, en contra o neutres a mitjans catalans i espanyols al voltant de la consulta del 9-N de 2014. Als mitjans públics catalans –es van analitzar Els Matins de TV3, el programa 2324 del 3/24 i El Matí de Catalunya Ràdio, un 72% dels tertulians eren favorables a la consulta del 9-N i un 28% hi eren contraris. Un 63% eren favorables a la independència, un 30% hi eren contraris i un 7%, neutres. Als mitjans públics espanyols –incloent les tertúlies de Los Desayunos de TVE, La Noche en 24 horas del Canal 24 horas i Las Mañanas de RNE-, hi havia un 0% de tertulians favorables a la consulta i un 100% de contraris. Tampoc n’hi havia cap a favor de la independència de Catalunya, tots hi eren contraris.

L’informe de Mèdia.cat retrata per descomptat una realitat que ha canviat, però les acusacions de manca de pluralitat als mitjans públics catalans segueixen sense anar acompanyades d’una mirada crítica a la diversitat dels mitjans espanyols.

Sense anar més lluny, el Consell d’Informatius de TVE, un organisme que vetlla per les bones pràctiques de la televisió pública, va denunciar 70 casos de manipulació a la cadena entre l’abril i el juny d’aquest any. En el que va d’any, l’ens ha registrat 130 vulneracions del Codi Deontològic i alerta que els gestors de la cadena, nombrats directament pel govern, estan rendits als interessos partidistes.

La cobertura del referèndum de l’1 d’octubre i les seves derivades han posat la cirereta a aquest historial de despropòsits. Treballadors de la redacció de Catalunya ja van denunciar la cobertura de la jornada del 20 de setembre i les protestes davant de la seu de la Conselleria d’Economia. El Consell d’Informatius de TVE exigia el 28 de setembre la necessitat de respectar la independència dels professionals, “sense pressions internes ni externes”. Recordaven també als responsables editorials que RTVE “està obligada per llei a respectar la pluralitat en totes les informacions, debats i tertúlies”.

De poc van servir els advertiments. La cobertura dels fets dels dies següents va ser fortament qüestionada, fins al punt que els treballadors van demanar la dimissió del director d’informatius. Els treballadors van protestar tant a Madrid com a la redacció de Catalunya i van queixar-se de la manipulació a les xarxes socials. El Consell d’Administració de RTVE –concretament, tres dels seus nou consellers- va demanar la compareixença de José Antonio Álvarez Gundín, director dels serveis informatius, perquè expliqui la cobertura del referèndum.

3 Comentaris

  1. Aguillon

    No es lo mismo predicar que dar trigo. Estoy de acuerdo en sus referencias a la falta de equilibrio, por decirlo suavemente, en TVE ( y en los porcentajes aportados) pero tampoco me parece equilibrada TV3 pues los participantes en sus tertulias son abrumadoramente soberanistas. Repito, de TVE no espero otra cosa que manipulación barata pero de TV3 esperaba más ecuanimidad.

    Respon
  2. Anton

    Darrerament tant fàstic m’ha fet TV3 com TVE.
    Després de l’1-O van comportar-se com dos extremistes fora de sí, semblava que parlessin de jornades diferents.
    TVE al marge perquè tots/es suposo que ho veiem ben clar, que TV3 manipula m’ha resultat sempre claríssim. Dos exemples senzills: Fa uns anys van canviar els colors dels Telenotícies (plató, rètols, etc.) substituint els anteriors per aquells corporatius de Convergència i Unió: Taronja, blanc, negre i gris si mal no recordo. Va fer molta pudor… i quasi ningú ni ho va notar ni hi va dir res.
    I un segon exemple, igual de “subtil”: A la part “cultural” dels titulars dels telenotícies en què es va esmentar el recent concert de la Mª del Mar Bonet, les breus imatges que van mostrar no van ser de música en directe sinó de la dona dient al públic “ens en sortirem. Segur”. Ja ni l’art és respectat, ara tooot és política.
    I uns dies després de la vaga general d’aquell dimarts, un amic em deia: “Normalment quan hi ha vaga general, els informatius duren la meitat. En aquesta vaga, la seva durada ha estat del doble de temps de l’habitual”.
    De vegades preferiria ni viure a Catalunya ni a Espanya sinó ben lluny de tots dos territoris (o un territori, com vulgueu. Jo no em sento implicat en cap bàndol ni posició, els polítics no m’han agradat mai. Cap ni un).

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.