La majoria dels que podríeu llegir aquest article teniu molta altra feina, explicant als vostres mitjans aquests dies històrics. Els que estem a l’atur podem apuntar pàgines viscudes al carrer, sense la prosa d’en Folch i Torres, com a ciutadans o –en el meu cas– com a pobletana d’una vila de poc més de 6.000 habitants, tot i que força cosmopolita –hi ha una quarantena de nacionalitats.

Després de més d’una dècada en altres continents, les sorpreses que em trobo són quotidianes. En relació als mitjans la més forta és que, arran del Procés català, s’han posicionat, han pres partit. Els de Madrid al costat del seu govern, i els de Catalunya amb tota la gamma de possibilitats.

Però hi ha qui ho fa d’una forma tan indigna que obvien un mínim d’honestedat professional. L’objectivitat fa temps que vam deixar-la a l’acadèmia. Tenim clar que tot és subjectiu, a partir d’un punt de vista. Però els fets són els fets, i haurien de seguir sent sagrats.

Per això admiro els qui, enmig d’aquesta revolució pacífica, fan millor que mai la seva feina, fent entendre aquest conflicte històric, social, tan complex i tan difícil d’entendre pels de fora, dels quals alguns estan acostumats a vies violentes.

A Mèxic, per exemple, fa dies que escriuen que el president Puigdemont va declarar la independència. I hi ha mitjans que se superen en el menyspreu al nostre Procés, com El Financiero, que el 18 d’octubre titulava “Quatre empreses mexicanes pendents de la ‘novel·la’ de Catalunya”. Creativitat màxima i rigor històric al mínim, tot i que esperem un final a l’estil Folch i Torres.

A tots aquests mitjans, potser els convindria participar en un nou projecte del govern italià: aprendre a llegir i descodificar les notícies falses de l’era digital. Una iniciativa que, segons explicava aquest dimecres passat, dia 18 d’octubre, el diari Ara citant fonts del The New York Times, l’impulsen periodistes de la RAI. Allà sembla que veuen intrigues a tot arreu, i ho volen tallar.

La qüestió, però, és vàlida arreu: cal estar ben preparat i educat per no caure en els paranys i creure’s tot el que es publica. Però desespera que professionals reconeguts menteixin descaradament. No hi ha forma humana de desmentir contínuament tantes falsedats. Aquí també haurem de fer taula rasa?

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.