Ja fa una setmana que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez romanen empresonats al centre penitenciari de Soto del Real (Madrid).

La decisió va prendre-la la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, la qual va decretar-ne l’ingrés per considerar que els líders d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) havien comès un delicte de sedició quan, el 20 de setembre passat, van atiar les masses a impedir que la Guàrdia Civil escorcollés les dependències del departament d’Economia de la Generalitat i evitar que poguessin abandonar-les sense veure perillar la seva integritat.

Tot i que les imatges mostren clarament com Cuixart i Sànchez insten els milers de congregats a no interferir en la feina dels agents i donen per finalitzada la concentració a volts de mitjanit, la justícia espanyola ha decidit engarjolar-los sense previ judici, la qual cosa ha provocat la indignació majoritària de la societat catalana i que nombrosos agents, com Amnistia Internacional i polítics de prestigi, adrecessin el seu rebuig a les autoritats espanyoles.

L’ingrés a presó dels dos Jordis ha estat utilitzat pels mitjans espanyolistes per degradar-los en el terreny personal. Si ja feia mesos que alguns digitals els acusaven de ser uns fanàtics moguts per l’odi a Espanya, d’ençà que es troben confinats a Soto del Real s’han dedicat a distorsionar les seves biografies a fi d’embrutar-ne la imatge de forma deliberada.

És, per exemple, el cas de l’article titulat “Els dos Jordis que agiten Catalunya: del robabanderes al fill de la carnissera”, publicat pel portal ultra El Español el passat dia 14, en el qual es presenta Cuixart com un home vanitós, connectat intel·lectualment amb Cendrós, la família Pujol i altres referents de la burgesia catalana. Un self-made man, que lluny de la seva honestedat i compromís amb la societat, només li interessen els diners i es belluga per la cobdícia.

Quant a Jordi Sànchez, El Español li atribueix la defensa de Terra Lliure i la violència política, quan és conegut el seu treball a favor de la pau i les vies pacífiques durant el seu pas per la Crida a la Solidaritat, de la qual va ser portaveu, i més tard com a adjunt del Síndic de Greuges i president de l’ANC. Malgrat això, el digital ultra el qualifica d'”agitador dels carrers”.

També aquest darrer cap de setmana s’han publicat altres articles en aquesta línia, entre els quals el signat pel periodista d’El Mundo Javier Negre amb el títol “A les cel·les 203 i 213 d”els Jordis’ de Soto del Real”. Una suposada crònica vivencial amb què l’autor pretén ridiculitzar la situació en què Cuixart i Sànchez es trobarien en aquest centre penitenciari.

Entre altres coses, Negre afirma que, “mentre a Sànchez tres gitanos li criden ‘espieta i delator, ‘Viva España’ i li posen l’himne de la Legión”, Cuixart es comporta com un “autista” i no es relaciona amb ningú. Tot el reportatge està ple d’improperis, desqualificacions i insults cap als dos, amb l’únic objectiu de denigrar-los.

Un altre reportatge que abona el menyspreu als presidents d’Òmnium i l’ANC és el que publica aquesta setmana la revista El Tiempo a portada, titulat “Història de dos fanàtics”. El text, a càrrec d’Antonio Fenández, se submergeix en la vida de Cuixart i Sànchez, dels quals acusa de promoure incidents i justifica que hagin estat empresonats com a responsables d’un delicte de sedició. També en aquest cas, l’autor empra un to despectiu cap als dos i recorre a adjectius que denigren les seves persones.

Amb aquesta tirallonga d’articles, que s’acumulen en les hemeroteques, es pretén crear en l’imaginari una mirada maniquea i deshumanitzadora dels qui no combreguen amb els postulats espanyolistes. Un periodisme bel·licista, que a més d’aplanar el terreny de l’odi i el menyspreu, busca ligitimar qualsevol mesura antidemocràtica que es pugui aplicar cap al col·lectiu de la societat que aposta per la sobirania de Catalunya.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.