D’entre els ferits que hi ha hagut aquest dies a Catalunya, n’hi ha un que no ha estat comptabilitzat: el periodisme. Hores greus, quan un contrapoder esdevé favorpoder, mentint, manipulant, desinformant, callant o no contrastant deliberadament.

Vivim en un paisatge de gran complexitat en què el periodisme, com sempre, ha d’escoltar veus diverses per provar de trobar el que més s’aproximi a la veritat. Aquests dies llegeixo paraules alterades que nombrosos mitjans utilitzen per descriure el que passa a Catalunya:

Adoctrinen, Bojos, Colpistes, Delinqüents, Excloents, Ficció, Grotesc, Higienitzar, Il·legítim, Justícia, Kamikaze, Llei, Mentida, Nazis, Obediència, Propaganda, Racistes, Supremacistes, Traïdors, Ultres, Victimistes, Xenòfobs.

Així és com percep el moment actual qui s’informa a través d’un periodisme ferit. No cal dir –o potser sí– que segons com es presenti, no només no s’ajusta a la realitat, sinó que la tergiversa. I donar per bo aquest relat, ni que sigui no contradient-lo, és faltar als principis essencials del periodisme: fidelitat a la veritat, el rigor i l’honestedat.

Que el periodisme estava amenaçat, ja ho sabíem de fa temps. El que és nou és l’abast alarmant de tal amenaça. Haurem de retornar el sentit als mots que poblen el paisatge perquè el risc de buidar-los, capgirar-los i confondre’ls, és un perill real que tenim com a societat.

Una mentida repetida mil cops no deixa de ser una mentida, però si no la posem en dubte, pot ser assumida erròniament com a “veritat”.

Sí, potser cal defensar l’obvietat: ferir la veritat, capgirar-la, negar-la, ens afecta a tots per igual. L’ètica i el codi deontològic del periodisme han de prevaldre sempre. Del seu compliment en depèn la seva legitimitat, credibilitat i la salvaguarda dels drets fonamentals.

Acabava així, el meu article. Però veient que el govern de l’Estat, liderat pel PP, s’ha posat d’acord amb el PSOE i Ciutadans per aplicar el 155 i controlar, entre altres drets, el que garanteixen els mitjans de comunicació públics de Catalunya, acabaré d’una altra manera: aquesta fosca que arriba de dia, atia, encesa, la vida.

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.