El robatori a l’octubre del 2013 d’un mínim de 2,7 milions d’euros en metàl·lic de la seu del Grupo Empresas Matutes (GEM) a Eivissa encara es troba a la recta final de la fase d’instrucció judicial. S’acusa d’autor material Rafael Rodríguez, un exagent de la policia espanyola que, quan encara estava en actiu, realitzava tasques de vigilància privada per a GEM, quelcom que va contra la llei. A banda, segons la documentació a la qual Mèdia.cat ha tingut accés, no s’hauria declarat l’IVA de bona part dels diners desapareguts en els terminis que estableix la normativa. Afirmacions de Rodríguez documentades per la divisió d’Afers Interns del seu antic cos apunten, a més, a la presumpta evasió de capitals per part del clan Matutes mitjançant el transport de diner negre en vaixells cap al Carib. Aquest mitjà també ha pogut constatar com funcionaria l’aparell d’elusió fiscal dels Matutes, un complex entramat societari que utilitza empreses del grup radicades al Carib, un hòlding a Holanda i una societat espanyola de caràcter aparentment instrumental per repatriar dividends.

El robatori d’una caixa forta a la seu del hòlding del clan Matutes, a Eivissa, entre la nit del divendres 25 i la matinada del dissabte 26 d’octubre de 2013, va deixar al descobert que bona part dels diners que van ser sostrets no havien estat declarats. Mai no va aclarir-se quina era exactament la quantitat total d’efectiu que hi havia tant en aquesta caixa com en la resta de compartiments de seguretat de l’edifici abans de la sostracció. Amb tot, afirmacions de qui la Fiscalia i l’acusació particular consideren l’autor material del robatori, l’expolicia Rafael Rodríguez, elevaven la xifra als 6 milions d’euros continguts en un sol d’aquests receptacles metàl·lics. En el moment dels fets, Rodríguez era policia en actiu i estava realitzant tasques de vigilància privada per al Grupo de Empresas Matutes (GEM), quelcom d’il·legal. Les empreses del GEM s’estenen a tot tipus d’activitats econòmiques, des de la ramaderia bovina fins al sector de l’oci nocturn, cosa que converteix la família d’Abel Matutes, que fou ministre d’Exteriors en la primera legislatura de José María Aznar, en una de les famílies empresarials més poderoses de l’illa i de l’Estat espanyol. Mèdia.cat ha pogut constatar, a través de fonts policials directes, un cas més en què un agent de la policia espanyola ha exercit feines de seguretat per a aquest mateix grup empresarial.

La documentació aportada durant el procés d’instrucció per Zurich, l’asseguradora contractada per la poderosa família eivissenca, detalla el model de la caixa de seguretat que patí el robatori. Es tractava d’un receptacle cuirassat de dos metres d’altura, un d’amplada i mig metre de profunditat i amb capacitat per a 848 litres. A més, per la resposta al requeriment d’una interlocutòria del 2014 relativa al cas es pot afirmar que la caixa robada no era l’única que hi havia a l’edifici. Rodríguez va assegurar en una conversa amb un agent del Cos Nacional de Policia (CNP) d’Eivissa quan es trobava reclòs al mòdul per a policies de la presó de Castelló que, mentre ell treballava per als Matutes, va veure com deixaven dues caixes fortes “enormes” a la recepció durant tres o quatre dies i que ell mateix fou l’encarregat de “tapar-les”.

L’informe de l’empresa d’assegurances indica, a més, que també hi havia diners en armaris ignífugs, no solament en caixes dissenyades a efectes de garantir la seguretat de les sumes dipositades. Una informació que podria indicar que la resta de les caixes fortes eren plenes. El càlcul de Rodríguez segons el qual una única caixa podria contenir fins a 6 milions d’euros es basava en les xifres reflectides en el llibre de comptes del hòlding al qual l’expolicia hauria tingut accés. Segons el seu testimoni, una caixa forta ubicada a la tercera planta emmagatzemava entregues de 180.000, 240.000 i fins a 300.000 euros. També d’acord amb la transcripció esmentada, Rodríguez disposava de fotografies de la comptabilitat de Vicente Ventura, el responsable d’aquesta àrea a GEM. Amb la instrucció del cas tancada, però, aquestes imatges no han estat aportades.

Les circumstàncies del delicte estan farcides d’incògnites i de contradiccions. Una de les més flagrants és el fet que fins 48 hores després del robatori, i malgrat que va disparar-se l’alarma, ningú no se n’adonés del que estava passant. La denúncia no es va presentar fins al dilluns 28 d’octubre, quan els treballadors van descobrir la caixa oberta i el seu pany socarrimat. En un primer moment, i tal com es desprèn de la presa de declaració, Ventura, el comptable, va assegurar que no es podia determinar amb exactitud quants diners hi havia a la caixa perquè aquests pertanyien a “persones particulars i altres empreses”.

En la mateixa línia s’hauria expressat el “Sr. Matutes”, no queda clar si pare o fill, assegurant que es tractaria d’una “caixa de dipòsits sobre la qual no hi havia apunts comptables de les entrades i sortides, i que no en sabien la quantitat [exacta de diners dipositats]”. En aquest cas, i a diferència del que deia el seu propi comptable, l’empresari eivissenc adduïa el desconeixement de la suma total “perquè corresponia al tancament [de temporada] de 20 [dels seus] hotels”.

El més sorprenent, però, no és la desconeixença de la quantitat de diners dipositats, sinó el fet que les afirmacions de Matutes sobre la inexistència de dades comptables fossin desmentides en seu judicial per un dels responsables d’un informe pericial sobre els diners sostrets. Paradoxalment, l’empresari va encarregar a l’auditoria Deloitte que establís, a partir de la verificació d’una documentació comptable que ell mateix havia negat que existís, quina hauria estat la quantitat robada.

L’informe de Deloitte va calcular en 2,7 milions la xifra que, suposadament, era dins la caixa abans de la sostracció, sempre d’acord amb l’anàlisi comptable. Una suma que coincideix amb l’última de les xifres denunciada, atès que, inicialment, es va notificar la desaparició de només 187.000 euros. Una quantitat que poc després va apujar-se sense motiu aparent fins a vorejar el milió (995.000 euros) i, finalment, va establir-se en 2,7 milions d’euros. De fet, en una interlocutòria amb data 3 de gener de 2014 relativa al cas, un magistrat va expressar la seva sorpresa en titllar d’“il·lògiques” les ampliacions de la quantitat dels diners sostrets. També en seu judicial es va constatar que, davant l’exigència per part de la defensa d’un dels processats pel robatori que s’aportessin fulls d’apunts, de procedència o justificants de pagaments amb targeta per avalar les xifres de Deloitte, la representació legal de Matutes no va presentar res més.

Diners sense declarar

Més enllà d’aquests clarobscurs, el document pericial apunta que els diners robats no estaven regularitzats. A l’informe, on s’assegura que la suma en qüestió procedeix de l’acumulat a les caixes enregistradores de diversos hotels durant la temporada, entre els mesos de maig i d’octubre del 2013, no s’hi aporta cap declaració d’IVA relativa a aquests diners fins després del robatori i la denúncia.

Una realitat que indica que els establiments hotelers Ushuaïa Ibiza Beach Hotel, Ushuaïa Club i The Ushuaïa Tower, tots propietat de la mercantil Fiesta Hoteles & Resorts, no haurien declarat els diners facturats entre els mesos de maig i de setembre en els terminis obligats, d’acord amb la llei 37/1992 i el reglament de l’IVA RD 1624/1992.

De fet, el document només aporta declaracions d’IVA relatives al mes d’octubre i al quart trimestre, és a dir, a partir del moment en què el robatori hauria deixat al descobert que, presumptament, els diners no estaven declarats. L’omissió d’aquesta obligació podria motivar sancions de fins al 150% de l’import no ingressat, d’acord amb un expert en l’àmbit tributari consultat per Mèdia.cat. Amb tot, quasi quatre anys després no ha transcendit cap investigació ni sanció que afecti la societat, una de les principals empreses de l’imperi Matutes.

A més, el treball de Deloitte, que fa un recull comptable dels imports acumulats que resulten en la xifra dels 2,7 milions, també revela la vulneració del reglament de facturació per part de Fiesta Hoteles & Resorts. Així, per exemple, s’hi fa referència a diverses factures que resulten d’agregar serveis prestats a diferents persones. Una pràctica que infringeix l’article 13 del Reial decret 1619/2012, relatiu a les obligacions de facturació, i on s’afirma que només “podran incloure’s en una sola factura” les operacions realitzades “per a un mateix destinatari”. Aquest extrem posaria en relleu la manca de control i de rigor pel que fa a la presentació de la comptabilitat d’uns diners que, almenys en bona part, no van ser declarats, ni ingressats al banc fins després del robatori.

Amb tot, poc després dels fets del 2013 i del tancament d’aquella temporada, quan els hotels van abaixar la persiana, Fiesta Hotels & Resorts va fer ingressos substantius al SabadellCAM, com ara una partida de fins a 781.000 euros el 13 de novembre. Una suma que supera el sostre dels 100.000 euros, xifra a partir de la qual un banc ha d’informar l’Administració perquè aquesta verifiqui que els diners estan al corrent de les seves obligacions fiscals. En cas d’haver-se seguit aquest protocol, hauria d’haver estat SabadellCAM, l’entitat financera a la qual ara pertany l’antiga Banca Abel Matutes Torres, la responsable d’activar-lo.

Però tant els indicis com les simples sospites sobre la gestió i circulació de diners en negre en el si de l’entramat empresarial de Matutes prenen consistència amb les afirmacions de Rafael Rodríguez, l’expolicia encausat pel robatori i que treballava com a membre de l’equip de seguretat de GEM. Segons afirma Rodríguez en la conversa mantinguda a la presó de Castelló amb un dels policies que van intervenir en les investigacions del robatori, “jo sabia que entre els diners que sortien d’Ushuaïa hi havia diner negre. Els diners bons es movien de 300.000 a 400.000 a cada viatge i venia una furgoneta… I els dolents se’ls enduia Vicente Ventura [el comptable de GEM]… Ho duia en una motxilla”.

De fet, en la mateixa transcripció d’aquesta conversa gravada, l’encausat assegura que Ventura transportava diners en vaixell fins al Carib, on els Matutes tenen una gran quantitat de negocis en el sector hoteler. “Després de sortir de les empreses Matutes, els carregaven en vaixell i se’ls enduien al Carib, o anaven pagant a gent, perquè també es pagava a gent en negre”, assenyala l’expolicia en la dita gravació.

Enginyeria fiscal per no tributar a l’Estat espanyol

Al Carib, el clan Matutes posseeix diverses empreses dedicades al sector turístic i de l’hoteleria radicades en països com la República Dominicana, Jamaica o Mèxic. Segons un expert en fiscalitat internacional consultat per Mèdia.cat, el control que exerceixen les entitats bancàries en aquests països acostuma a ser molt lax i, per tant, “és molt fàcil ingressar diners en el compte d’una societat [caribenya] i fer-los constar com a guanys o blanquejar-los mitjançant préstecs o capitalització”. Un cop legalitzats, “els diners ja poden fer el camí de tornada”, conclou l’assessor.

Societats del Grupo de Empresas Matutes com Fiesta Bávaro Hotels, amb seu a la República Dominicana; Fiesta Jamaica, amb seu a l’illa caribenya, i Promociones y Desarrollo Ribera Mujeres, radicada a Mèxic, consten com a filials de Promintur BV, una societat patrimonial holandesa registrada com a hòlding i a la direcció de la qual consten diferents familiars de l’exministre, com la seva filla María Estrella Matutes Prats i el seu nebot Marc Rahola Matutes.

L’entramat del clan Matutes

Gràfic: martingonzalez.net

La mateixa Promintur BV, al seu torn controlada majoritàriament per Fiesta Hoteles & Resorts, ha permès als Matutes eludir o reduir ostensiblement el pagament d’impostos a l’Estat espanyol. Una circumstància que ha estat possible a través de la repatriació dels dividends generats pel hòlding holandès i amb destí a aquesta mercantil espanyola, que controla més de la meitat del seu accionariat. Tal com assenyalava el mitjà de comunicació Sabemos en un article publicat a finals del 2015, el clan empresarial es beneficia de la legalitat holandesa, que, en certs casos, té una nul·la càrrega impositiva sobre la repatriació de guanys, i dels acords europeus que eviten la doble imposició entre països membres.

Així, d’acord amb els informes comptables de Fiesta Hoteles & Resorts consultats per Mèdia.cat, entre el 2010 i el 2014 aquesta empresa va repatriar més de 105 milions d’euros en concepte de dividends rebuts de Promintur BV. En aquest sentit, l’expert en fiscalitat internacional assenyala que “aquesta estructura societària no és il·legal però és immoral, perquè el beneficiari directe dels dividends està radicat a l’Estat espanyol”.

Nova societat instrumental

Un cercle d’enginyeria fiscal, Espanya-Carib-Holanda-Espanya, que a partir del 2015 compta amb un nou actor: la societat Ereso Investment. Segons el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (Borme), la junta de Fiesta Hotels & Resorts va acordar una escissió parcial financera, sense extinció de l’esmentada, mitjançant l’aportació a una societat de nova creació, Ereso Investment, d’una part del seu patrimoni consistent en 97.529 accions de Promintur BV, a més de la quantitat en metàl·lic de 220.656,56 euros.

Ereso Investment va arrancar la seva activitat econòmica a l’estiu del 2015 amb un saldo de 97.603.400 euros —capital aportat quasi totalment pel hòlding holandès Promintur BV— i va finalitzar l’exercici fiscal d’aquell any només amb 45.253 euros menys. Segons la documentació obtinguda per Mèdia.cat, la totalitat del capital es va destinar a “inversions en empreses del grup i associades a llarg termini”, sense constar capital destinat a cap altra partida. Per a l’expert en fiscalitat internacional, aquest darrer aspecte reforça les sospites de la creació d’Ereso Investment amb una finalitat instrumental semblant a l’apuntada en el cas de Promintur BV: la repatriació de dividends que prèviament no han tributat o han tributat menys a Holanda.

 

Aquest reportatge forma part de l’Anuari Mèdia.cat 2017. Si vols contribuir a fer-lo possible i ajudar-nos a publicar més reportatges sobre temes silenciats als grans mitjans de comunicació, fes clic aquí.

Save

Save

Save

Save