El procés polític català es juga en el taulell polític però també en el terreny esportiu. Si més no, aquesta és la intenció de determinats mitjans espanyolistes, que mentre carreguen tinta contra les aspiracions de l’independentisme, miren de reüll si els clubs i les estrelles del futbol es posicionen en una direcció o altra.

Qualsevol esportista que es mostra favorable al dret a decidir o contra la violència que la policia va exercir l’1 d’octubre és ràpidament proscrit i assenyalat com a enemic a batre. També si el Futbol Club Barcelona, l’entitat referent de Catalunya, manifesta el seu suport a les institucions catalanes davant l’actual embat de l’Estat.

Avui dimarts, 24 d’octubre, diversos mitjans afins a l’estratègia del PP dediquen un ampli espai a la penya barcelonista d’Elba, que ha pres la decisió de desvicular-se del club en descaord amb la suposada deriva secessionista que la junta de Josep Maria Bartomeu hauria emprès les últimes setmanes.

Si bé es tracta d’un cas aïllat, la postura d’aquesta penya d’Alacant, de tan sols 80 socis, serveix als rotatius ultres per abraonar-se contra la junta i elevar aquest episodi a la categoria de cisme dins de l’entitat. Així ho fa el diari ABC, en la seva notícia “Fugues en les penyes del Barça”, la qual remet a unes crítiques de la Penya barcelonista d’Alcalà de Henares, que en boca d’alguns dels seus portaveus, fa setmanes havia recriminat que el Barça fes política i que en alguns partits s’enarboressin estelades.

També avui, el periodista de l’ABC Ignacio Ruiz Quintano titula la seva columna “El Bolívar de Sampedor”, en al·lusió a Pep Guardiola, a qui acusa de postular-se com “el Bolívar de la independència catalana” i retreu que dediqués el darrer triomf del Manchester City, l’equip que ara entrena, a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els presidents de l’ANC i Òmnium empresonats per l’Estat espanyol.

Per denigrar la figura de l’exjugador del Barça, Ruiz Quintano afirma que Guardiola opina de política com “un sabater de portal” i que, segons els seus amics, “no té ni el Batxillerat”.

El menyspreu cap a Guardiola ja la vam recordar a Media.cat en un anterior article, i també es va escenficar ahir en l’informatiu del migdia d’Antena 3, quan la cadena va repassar les declaracions de l’extècnic respecte a Catalunya amb la cançó “Pallasso”, del cantant Falete, acompanyant les imatges.

En la mateixa línia, aquest diumenge passat La Gaceta havia recollit les opinions de Guardiola en un article que duia per epígraf “Atac a l’Estat de dret”, mentre que darrerament Libertad Digital, El Español o el diari esportiu Marca han utilitzat els desqualificatius que li han adreçat diversos personatges públics.

Només els últims dies, cal destacar les paraules de l’exseleccionador espanyol de bàsquet, Juan José Imbroda (“Escoltar parlar a Guardiola de democràcia és com escoltar parlar a Falete de la dieta mediterrània”) o del mateix portaveu del govern espanyol, Méndez de Vigo (‘La opinió de Guardiola sobre política és com la meva de física nuclear’). A través d’ells, la premsa ultra ha trobat munició per ordir un veritablement linxament cap a l’exentrenador del Barça.

Així, si avui no és Gerard Piqué el demonitzat per expressar el seu catalanisme, ho és Guardiola per fer-ho públic o participar en diversos actes. Havia passat fa mesos i continua succeint ara, a la mínima que aquests ídols del barcelonisme opinen sobre la situació política en què es troba Catalunya.

Però també quan, a propòsit de la brutalitat policial registrada l’1 d’octubre o en motiu de l’aplicació de l’article 155, la junta del Barça es limita a solidaritzar-se amb les institucions catalanes i el seu govern escollit democràticament.

Tot el que envolta el Barça i el seu compromís amb la societat catalana és susceptible d’atacs foribunds per part de la caverna, conscient que l’esport és un flanc a controlar al servei de la sacrosanta unitat d’Espanya.