Aquest proppassat dimarts, dia 24 d’octubre, el focus informatiu estava centrat en la possible aplicació de l’article 155 de la Constitució, a través del qual l’executiu del Partit Popular pretén liquidar l’autogovern de Catalunya.

La majoria de rotatius i mitjans audiovisuals de l’Estat van dedicar un ampli espai als efectes que pot tenir aquesta decisió, sense parangó en l’Espanya postfranquista i que ha aixecat una enorme polseguera i incredulitat tant en la societat catalana com a la mateixa comunitat internacional.

Enmig d’aquesta voràgine, a la sala de l’Audiència Nacional la fiscal Concepció Sabadell donava per finalitzada la instrucció del Cas Gürtel, en la qual queda acreditat que el PP s’ha lucrat mitjançant “una caixa B” que es nodria d’ingressos de les societats de l’empresari Francisco Correa. Amb part d’aquesta tresoreria oculta, hauria sufragat campanyes electorals i la compra de la seva seu del carrer Gènova, a Madrid.

Després de vuit anys i mig de dil·ligències, el Cas Gürtel, criptònim de la investigació iniciada pel magistrat Baltasar Garzón el febrer de 2009, ha posat al descobert un conglomerat de càrrecs públics de les comunitats de Madrid i València que, a parer del Ministeri Públic, “s’han enriquit mitjançant suborns, sigui en diners en metàl·lic o amb forma de viatges pagats, que haurien rebut de Correa a canvi d’adjudicacions il·legals“. En les seves conclusions, la fiscal afirma que la trama Gürtel, on hi ha 37 persones acusades de diversos delictes, “constitueix un atemptat directe contra l’Estat de Dret”.

No obstant la rellevància del cas, el més important  de corrupció que ha afectat l’Estat espanyol a les últimes dècades, la majoria de rotatius afins al PP n’han obviat fer-ne cap referència a les seves portades. Si hi han dedicat espai, ha sigut els dies posteriors en les pàgines interiors o, en el cas de les ràdios i televisions, en cròniques de curta volada.

 

 

 

 

 

 

Encara més: gairebé tots aquests mitjans han procurat eximir la formació de Mariano Rajoy de responsabilitat, o reduir-la a casos aïllats que només impliquen alguns càrrecs de l’administració, mentre que han dirigit les mirades a l’empresari Francisco Correa, a qui el Ministeri públic sol·licita 125 anys de presó, Luis Bárcenas, l’extresorer del PP i proscrit pel mateix partit, o l’exministra de Sanitat, Ana Mato, també fora de la primera línia política.

Ni dimarts, ni tampoc ahir dimecres, cap dels principals diaris han dedicat un espai referencial al Cas Gürtel, un silenci calculat que només han trencat els mitjans de tendència progressista o alguns d’àmbit autonòmic o que s’escapen dels interessos del principal partit espanyol.

 

 

 

 

 

 

 

 

És el cas del diari català Ara o el basc Gara. La resta han utilitzat la polèmica entorn de l’article 155 i totes les seves possibles derivades en un autèntic “tupido velo” per amagar les vergonyes del govern Rajoy.