L’any 1998, el jutge Baltasar Garzón va encunyar el conegut principi del “tot és ETA” per desmantellar l’entramat civil i polític de l’esquerra independentista basca. En base a aquest axioma, va instruir el famós cas 18/98, encausant desenes de persones vinculades al món abertzale i a espais que promovien la desobediència civil no violenta, va ordenar la clausura del diari Egin, i va promoure la il·legalització de determinades formacions hereves d’Herri Batasuna. Tot sobre el principi que obeïen a les directrius de l’organització armada basca.

El “tot és ETA” ha sigut el recurs per posar sota sospita o “contaminar” qualsevol iniciativa dissident o que s’escapa dels interessos de l’Estat. També avui, quan s’utilitza per demonitzar l’independentisme català, aprofitant que l’advocat belga que assisteix el president Carles Puigdemont ha portat la defensa d’activistes de l’organització armada basca a qui l’Estat espanyol en demanava l’extradició.

Aquesta circumstància ha sigut el pretext per un nou linxament contra el sobiranisme català, recorrent a l’espúria teoria segons la qual, atès que l’advocat ha defensat militants d’ETA, Puigdemont i la resta del seu Executiu participen de l’imaginari de la violència que ha practicat l’organització basca.

Una distorsió simple i maniquea que han reproduït, a l’uníson, digitals com Huffington Post, que subratlla el fet que l’advocat del president català sigui el mateix que ha tractat amb presoners polítics bascos, deixant en segon pla que és un destacat defensor dels drets humans i té una trajectòria impecable en garantir que es respectin els protocols d’asil per a altres persones encausades o que han fugit del seu país per raó de persecució política o ideològica.

També El Español, que en la seva crònica d’avui dimarts, fa un llarg perfil de Paul Bekaert, de qui afirma que es tracta d’un nacionalista flamenc afí als “moviments separatistes europeus” i que dóna suport a les reivindicacions dels presoners d’ETA. El peu de foto, en què apareix en primer pla, rubrica aquesta idea: “L’advocat d’ETA a Bèlgica contractat per Puigdemont”, donant per entès que està al servei de l’organització armada basca i que hi simpatitza obertament.

Al seu torn, l’ABC qualifica Beakert d’“advocat expert en ETA”, en haver aconseguit que la presumpta etarra Natividad Jáuregui no fos extradida a l’Estat espanyol malgrat les peticions de l’Audiència Nacional els anys 2004, 2005 i 2015; mentre que La Razón el presenta com “defensor d’etarres” i El Correo obra la secció de política amb un titular similar: “Puigdemont contracta l’advocat d’ETA a Bèlgica”.

El rotatiu basc va molt més enllà, i amb el propòsit d’embrutar la imatge de Paul Bekaert, dedica una segona notícia a subratllar que és un “advocat d’etarres, espies cubans i terroristes russos”, per tot seguit afegir queha defensat a suposats activistes violents d’ultraesquerra”.

Completen aquesta òptica criminalitzadora Libertad Digital, per qui “Puigdemont contacta a Bèlgica amb l’advocat d’ETA“, El Periódico, que titula “L’advocat d’ETA a Bèlgica afirma que assessorarà Puigdemont, Alerta Digital, que anomena Beakertl’advocat d’ETA“, o Intereconomía, que opta per Puigdemont contracta l’advocat belga que va defensar els assassins d’ETA”..

Tots aquests mitjans obvien la tasca del lletrat belga en el terreny dels drets humans i utilitzen el fet que ha tingut de clients a represaliats bascos per ordir una campanya de desprestigi i demonització del president de la Generalitat i, per extensió, del moviment sobiranista català, que històricament s’ha distingit pel seu comportament cívic i pacifista.

Un Comentari

  1. Ar

    Repressaliats, organització armada, presoners polítics. Per què no en diem terroristes ?