Aquest matí diversos mitjans de comunicació explicaven que “El Programa de Ana Rosa” de Telecinco havia emès imatges de l’escola on van els fills d’Oriol Junqueras, però la presentadora després ho ha desmentit. El malentès s’hauria originat perquè alguns veïns han vist càmeres pel poble, tot i que no han emès des de l’escola. I s’ha escampat perquè era versemblant que el programa emetés aquestes imatges.

Càmeres a la porta de l’escola i de l’escola bressol de Sant Vicenç dels Horts on van els fills del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, en presó preventiva des d’ahir al vespre. Alguns tuitaires ho han denunciat i ràpidament han crescut les manifestacions de repulsa a la xarxa. Alguns missatges es referien a Ana Rosa i els periodistes del seu equip com a “mala persona”, “hienes” i similars. Diversos mitjans, com l’Ara i El Nacional –que després ha rectificat-, ho han publicat.

Al cap d’unes hores, la mateixa Ana Rosa Quintana ho desmentia en directe. “No ens dediquem a anar a les guarderies a veure els fills de persones que estan vivint una situació difícil”, reblava. Lucía Valero, l’única reportera del programa enviada al municipi, explicava que totes les connexions en directe s’havien fet des de davant de l’Ajuntament.

L’operador de càmera també ha negat a Twitter que haguessin ensenyat aquests espais i deia que s’havien limitat a fer connexions en directe des de l’ajuntament. El que sí que ha fet el programa, segons el seu propi compte en aquesta xarxa social, ha estat buscar “amics de Junqueras” pel poble. Quin era l’interès informatiu d’avui a Sant Vicenç dels Horts? Els amics personals del vicepresident podien aportar alguna informació rellevant, més enllà d’alimentar el sensacionalisme?

Sembla que el malentès s’ha originat perquè alguns veïns de Sant Vicenç dels Horts han vist càmeres o periodistes rondant per diferents zones del poble i també a prop de l’escola, ja que el centre educatiu i el consistori estan molt a prop. Però si la informació inexacta s’ha escampat com la pólvora segurament és també per un altre motiu: era plausible.

És a dir: era creïble, semblava totalment real, que els reporters d’Ana Rosa havien anat a buscar els fills d’un dirigent polític l’endemà que l’empresonessin. I és que el sensacionalisme d’“El programa d’Ana Rosa” vers l’independentisme no és nou. Un exemple de finals de setembre: assisteixen a una encartellada a Reus, la graven amb una càmera oculta, ho expliquen com si estiguessin revelant un gran secret i el programa ho ven com a “investigació”.

En temps convulsos com els que vivim, qualsevol tweet pot ser malinterpretat i tots podem ser responsables d’escampar informacions que confirmen allò que pensem, encara que no sapiguem si són certes o no. Però les notícies falses o inexactes necessiten un ingredient bàsic per ser difoses acríticament: ser versemblants, semblar reals. I que un programa que va a Sant Vicenç dels Horts a buscar “amics de Junqueras” l’endemà que l’empresonin hagués anat també a l’escola dels seus fills no semblava pas tan enrevessat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.