Avui dilluns, 6 de novembre, es compleixen quatre dies d’ençà que la jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, va ordenar l’ingrés a presó per a vuit exconsellers del Govern català cessat. Més temps, encara, porten engarjolats els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui la mateixa magistrada de l’alt tribunal va decidir privar de llibertat per un suposat delicte de sedició.

L’entrada a presó d’aquests alts càrrecs i líders socials ha deixat compungida bona part de la societat catalana, mentre associacions de magistrats i representats polítics d’arreu del món han mostrat la seva repulsa i incredulitat per aquesta mesura, que han qualificat d’arbitrària, desproporcionada i contrària a qualsevol estat democràtic i de dret.

En l’ecosistema mediàtic espanyol, en canvi, els mitjans han carregat tintes amb articles, opinions i editorials de signe molt divers, en les quals prenen posició de forma més o menys explícita sobre l’empresonament dels dirigents sobiranistes i la situació en què es troba Carles Puigdemont i la resta de l’Executiu català a Bèlgica.

En l’hemisferi de la caverna, la majoria de digitals justifiquen la decisió adoptada per Lamela i la consideren encertada argüint que tots els afectats són “colpistes” que atemptaven contra la democràcia a l’Estat espanyol. És el cas de La Gaceta, que tot rebutjant que es tractin de “presos polítics”, repassa les reaccions que ha suscitat el seu ingrés a presó. En una d’aquestes cròniques, publicada el passat dia 2, titula “Podem i separatistes surten en defensa dels ‘presos polítics’ (colpistes)”, posant l’accent en que “els separatistes han atacat l’Estat de dret”.

També Periodista Digital, pròxim a la ultradreta, titlla de “colpistes” els empresonats a través d’una notícia en què acusa la periodista de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, de denunciar que se’ls havia arrestat per complir el seu programa polític. La informació ve encapçalada per la llegenda “Mònica Terribas justifica el seu salari titllant de “presos polítics” els colpistes”.

Quant a l’ABC, que arran de l’ingrés a presó de Sànchez i Cuixart ja els havia qualificat de “líders del cop”, titula l’editorial del passat divendres “Presó pels colpistes”. En el seu primer paràgraf, el degà dels diaris monàrquics afirma que “la decisió de Carmen Lamela no només és proporcionada i ajustada a Dret, sinó que amaga alguna cosa de justícia poètica”, ja que “els executors de tot un cop d’Estat no podien quedar lliures”.

Igual que l’ABC, El Mundo, La Razón o OK Diario bramen contra aquells qui anomenen “presos polítics” als empresonats, molt en particular Pablo Iglesias i Ada Colau, als quals recriminen el fet que estarien fent el joc a l’independentisme i qüestionant la independència judicial.

En termes semblants ho fa La Cope, que el passat dia 4 va retreure a l’alcaldessa de Barcelona que s’hagués deixat utilitzar per “qui han humiliat les institucions i han posat Catalunya al límit del precipici”, per tot seguit afegir que “els únics presos polítics que existeixen són els que fabriquen, amb el seu relat, els secessionistes i els seus interessats companys de viatge”, en referència als Comuns.

Molt crític amb la posició de Podem i Comuns també és El País, que en la seva editorial del passat dia 3 titula “No són presos polítics, com diu Pablo Iglesias; són polítics presos”. Per bé que el rotatiu del Grup Prisa evita parlar de “colpistes”, assevera que “Junqueras i set exconsellers catalans no han estat enviats a la presó per les seves idees, sinó per ser presumptes autors dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons”.

En línia amb El País es pronuncia igualment El Periódico en la seva editorial del passat dia 4, que sota el títol “La independència de la justícia”, assegura que “sent discutibles els delictes, els empresonats no són presos polítics, sinó polítics presos”, per concloure que “qualificar-los així s’insulta els veritables presos de consciència i es banalitza les dictadures, com el franquisme, on sí que hi ha presos polítics”.

En aquest retaule tampoc falten articles d’opinió, com el publicat per Sigfrid Soria del Castillo a Alerta Digital sota el títol “Dret a l’honor d’Espanya: no són presos polítics, són polítics presos”, o el de la periodista Isabel San Sebastián, que en la seva columna d’avui dilluns a l’ABC, titulada “Polítics presos i els còmplices”, qualifica de “miserable” que Podem utilitzi “munició tòxica colpista” amb el propòsit d’atacar el Partit Popular.

Lluny dels diaris Ara, El Punt i la immensa majoria d’òrbita catalanista o progressista, que parlen de l’existència de “presos polítics” per referir-se als exconsellers i als líders de l’ANC i Òmnium, els digitals i rotatius espanyolistes capgiren aquest terme o, directament, criminalitzen els afectats amb termes com “colpistes” o persones que “han violentat la llei o fracturat la convivència”, legitimant així el seu empresonament.

Dues mirades antagòniques davant d’uns fets que, entre l’opinió pública internacional, ha causat estupefacció i aixecat moltes crítiques, fins a l’extrem que alguns mitjans han qüestionat el caràcter democràtic i la separació de poders a l’Estat espanyol.