Com sempre que hi ha campanya electoral ens torna l’aroma dels debats televisius. No sabem ben bé qui, ni tampoc de quina manera es presentaran el 21 de desembre. Eleccions imposades amb llei autonòmica quan busquem una majoria independentista per validar la república catalana. Francament, no és senzill.

I com fem el debat? Sempre he estat contra la pluralitat. No del concepte de la diversitat d’opinions, és clar que no, sinó del mantra que tothom ha de dir la seva i que tothom pesa el mateix. Doncs no.

Com és possible estar en contra dels blocs d’informació electoral i en canvi disposar que cada partit, sigui petit o gran, digui el que digui, tingui la mateixa opció que un altre? És la mà negra del mercat qui ho regula? Em sembla poc progre, poc de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Avui en dia, la premissa d’un debat electoral és totalment recaragolada i malvada. Fa anys i panys que provem de debatre. Doncs bé: des de l’independentisme no s’ha trobat res al davant.

Hi ha qui diu que els membres del Govern legítim ha de donar explicacions. Una meitat a presó i l’altra a l’exili. Està bé això. Potser sí que tothom haurà de dir què ha fet i què farà. Però hi ha la temptació d’explicar allò que NO ha fet l’altre.

Malgrat que hi ha qui vol anar per separat, l’objectiu és comú i cal prémer les dents. Dóna la sensació que sempre renuncien els mateixos. El debat avui ha retrocedit -o ha avançat, no ho sé- a Estat democràtic: sí o no. I això és un altre referèndum.

No cap més debat malvat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.