Aquest diumenge vinent, 19 de novembre, es compleixen quinze anys de la pitjor catàstrofe ecològica registrada a l’Estat espanyol. Era l’any 2002 quan el Prestige, un petrolier construït al Japó, s’enfonsava davant les costelles gallegues, provocant el vessament de 70.000 tones de fuel escampades per l’Atlàntic.

Més de 2.600 quilòmetres de litoral –des del nord de Portugal fins a les Landes de França– van quedar tenyits de chapapote, l’oli mineral que transportava el buc, amb el consegüent impacte ecològic, econòmic i social per una població astorada davant d’aquell daltabaix.

Després d’un llarg periple judicial, i les mobilitzacions més grans que s’han produït a la història recent de Galícia, l’any 2013 l’Audiència d’A Corunya va tancar el cas condemnant els responsables del vaixell a indemnitzar en més de 1.600 milions d’euros els estats espanyols i francès i el govern de la Xunta pels perjudicis ocasionats a la població.

Si bé les investigacions van demostrar la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica i la negligència de l’Executiu espanyol en haver ordenat que el petrolier s’allunyés de la costa per tal que s’enfonsés a alta mar, els tribunals van eximir l’Estat de cap responsabilitat penal.

Amb motiu de l’efemèride, tots els mitjans han volgut recordar l’impacte que va causar aquell desastre ecològic, el tercer més costós de la història. Però, així com molts diaris i portals web han volgut fer-ne una anàlisi crític, donant veu a científics i experts ambientals que alerten dels perjudicis que va causar la improvització del govern espanyol, els digitals afins al PP han desviat l’atenció cap al cobrament de les indemnitzacions i les condicions del petrolier.

Aquest mateix dilluns, el conservador Correo Gallego assenyalava que, si fem una retrospectiva del succés, l’Estat va estar a l’altura de les circumstàncies, ja que va compensar el desastre amb una milionària inversió en infraestructures i que, gràcies a la gestió de Mariano Rajoy, a qui Aznar va designar per resoldre la crisi, “milers de pescadors i mariscadors van cobrar generoses indemnitzacions sense necessitat d’anar a la justícia”.

També, lluny de recordar l’error d’enviar el Presitge mar endins, l’ABC dedica diversos reportatges a elogiar el paper de l’Executiu espanyol davant de la catàstrofe. A la secció ‘Cuaderno de Viaje’, Luis Ojea afirma que, malgrat la intoxicació mediàtica de la plataforma Nunca Máis i els nacionalistes del BNG, Rajoy va aconseguir minimitzar la tragèdia, ja que, en allunyar el vaixell, va evitar un desastre major; a més d’aplaudir que, des del primer moment, va atendre les famílies perjudicades per la contaminació de la costa.

Quan al paper de les autoritats, OK Diario afegeix també que José Benítez Suárez, en aquelles dates director general d’Interior del govern Aznar, va fer una “exitosa coordinació” del treball de recollida de chapapote per part dels equips de voluntaris.

El rotatiu dirigit per Eduardo Inda afegeix una notícia en què ve a denunciar l’escarni que li ha dedicat a Rajoy l’actual líder del PSOE, Pedro Sánchez, deixant en entredit que només actua amb finalitats electorals. Igual que l’ABC i altres mitjans conservadors, Ok Diario situa les culpes en el mal estat del vaixell i la poca destresa del seu capità, el grec Apostolos Mangouras.

En línies semblants tracta l’aniversari del Presitge El Español, que relata les pèssimes condicions del vaixell per explicar les causes dels efectes mediambientals, mentre presenta el govern de l’Estat com a víctima d’aquell desastre, tot destacant que, passada la tragèdia, va ser diligent a l’hora de tramitzar les corresponents indemnitzacions.

Alhora, des d’Onda Cero o El Faro de Vigo es posa èmfasi en les declaracions de l’actual delegat del govern espanyol a Galícia, Santiago Villanueva, per qui la millora en el sistema d’emergències evitarà que, una tragèdia així, no es torni a ocórrer mai més.

En general, doncs, els mitjans afins a la dreta han posat l’accent en la irresponsabilitat del propietari del petrolier, i tret de recordar el comentari de Rajoy parlant de “filets de plastilina”, evoquen el rigor amb què suposadament hauria actuat l’administració espanyola per evitar la catàstrofe i minimitzar-ne els greus efectes socials, econòmics i mediambientals.

Només La Sexta, en una crònica sobre el 15è aniversari, destaca l’opinió de la plataforma Nunca Máis, que a través del seu portaveu, Bieto Loberia, denuncia l’“aberrant i absurda” actuació del govern de l’època, a la vegada que 20 Minutos repassa les advertències dels tècnics de Greempeace i altres entitats, que a més de criticar la manera de procedir del Partit Ppopular, adverteixen que només és qüestió de temps perquè un altre catàstrofe torni a succeir.

Dues orientacions antagòniques que indiquen l’intent dels mitjans acòlits al PP de blanquejar els efectes del chapapote, mentre els progressistes intenten corregir-ne aquesta visió a través de veus que repassen la costosa herència que encara paguem d’aquell terrible accident.