Durant les últimes setmanes s’ha publicat una corrua de notícies sobre l’impacte que la situació política a Catalunya està causant en la seva economia.

El darrer apunt ha sigut l’informe que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir dimarts, dia 21 de novembre, que segons el ministre espanyol d’Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, revelaria els greus estralls que el procés independentista ha provocat en l’activitat industrial del país.

Les declaracions de De Guindos, que culpabilitza el sobiranisme de “desaccelerar” el creixement econòmic, encapçala la majoria de notícies sobre economia publicades pels mitjans afins al govern del Partit Popular.

Tots posen l’accent en què, d’acord amb les dades de l’INE, Catalunya està patint una greu frenada en l’àmbit de la producció industrial. Ho assegura, entre d’altres, el diari El Mundo en un extens article on subratlla que el seu rendiment ha perdut pistonada, fins a l’extrem que la inversió només ha crescut el 2,3%, situant-se per sota de la majoria de comunitats.

Segons aquests i altres rotatius, les vel·leïtats independentistes han arrossegat la societat catalana cap a un daltabaix financer de conseqüències imprevisibles. Uns perjudicis que es manifestarien en dos dels àmbits que servirien per avaluar la musculatura financera del país, dels quals alguns digital extreuen dades que, comparant-les amb les difoses per altres balanços publicats darrerament, no es correspondrien amb la realitat:

Exportacions
Segons El Mundo, el procés independentista ha suposat una pèrdua de competitivitat, de resultes del qual les demandes a la indústria catalana no han crescut al ritme que ho fan a la resta de comunitats autònomes de l’Estat.

També ho destaca en les seves cròniques El Español, que emparant-se en un informe del col·lectiu ultra Convivencia Cívica Catalana, adverteix que la viabilitat de les empreses catalanes està en risc, ja que depenen, en bona part, de les espanyoles.

Tot i utilitzar aquestes xifres i altres facilitades pel mateix ministeri públic, aquests mitjans obvien que Catalunya és el territori on més ha augmentat les exportacions cap a tercers països. En total, han arribat als 52.677 milions d’euros en els tres primers trimestres d’any, l’equivalent al 25,6% del total espanyol.

No fa ni un mes que l’ABC, acollint-se als pronòstics de De Guindos, afirmava que en cas d’un inici d’independència, Catalunya entraria en una important recessió i quedaria a un pas de la ruïna.

Turisme
L’altre vector que abranden els mitjans espanyolistes per acusar l’independentisme d’afeblir la recuperació econòmica és l’arribada de turistes a Catalunya.

El passat 17 d’octubre, El Confidencial publicava un extens reportatge segons el qual la incertesa derivada de la situació política causava greus estralls en el sector. “Es preveu una temporada d’hivern molt dolenta que farà trontollar hotels i milers de llocs de treball”.

També Alerta Digital s’abonava a aquesta tesi el passat dia 7, en un article on afirmava que “el desafiament independentista li està sortint car a Catalunya, doncs s’espera una possible pèrdua de 450 milions d’euros en el quart trimestre de l’any a causa d’una dràstica caiguda en els viatges de negocis després de l’atac terrorista a Barcelona i la incertesa generada pel conflicte separatista”.

Per contra, aquest passat divendres, 17 de novembre, El Nacional explicava que el sector turístic català ha crescut en afiliats a la Seguretat Social el mes d’octubre, mentre que altres diaris, com l’ARA, Nació Digital o el Diari de Girona, recorden que les reserves turístiques s’han disparat a les comarques de l’interior de Catalunya alhora que ha augmentat l’arribada de creuers als ports de Barcelona i Tarragona.

El decalatge o les lectures tan dispars no fan més que certificar la voluntat d’alguns mitjans de tergiversar les xifres per oferir una imatge maniquea i decadent de Catalunya, culpabilitzant-ne a l’independentisme i la seva aposta per construir un Estat propi.

Una vegada més, aquest biaix informatiu, ple de falsedats i mitges veritats, queda en entredit quan llegim la lletra menuda o repassem el conjunt de les dades. Malauradament, quan l’economia queda tan imbuïda per la política, demostra que poc entén de diners.