Ahir dilluns, 27 de novembre, la Junta Electoral Central va emetre una resolució per la qual prohibeix que els integrants de les meses del 21-D exhibeixin llaços grocs en solidaritat amb els polítics catalans actualment empresonats. També en aquesta línia, el Partit Popular i Ciutadans han demanat que se sancioni aquells ajuntaments que il·luminin de groc les fonts i les façanes dels edificis de titularitat municipal.

El llaç groc s’ha convertit en l’expressió popular de suport als líders de l’ANC i Òmnium i els membres de l’executiu català represaliats per la justícia espanyola, raó per la qual els partits favorables al 155 han engegat una campanya per demonitzar-ne l’ús a l’espai públic.

També els mitjans espanyolistes s’han afegit a desqualificar la seva presència als carrers sobre la base que aquest símbol es fa servir per a altres causes. Així ho tractava al diari El Mundo el passat dia 20, quan assegurava que la iniciativa havia perjudicat als afectats per espina bífida.

Segons El Mundo, la coincidència de colors ha lesionat la reputació dels qui utilitzen la mateixa icona per recaptar fons per guarir aquesta malaltia, la qual cosa ha evitat que es facin actes en solidaritat amb les persones afectades. De forma velada, el rotatiu utilitza la portaveu de la Federació d’Espina Bífida i Hidrocefàlia (Febhi) per acusar l’ANC i Òmnium de generar confusió i apropiar-se el llaç groc de forma deliberada.

També El Independiente carregava el dia 20 contra el moviment sobiranista en una notícia que, amb el títol “‘Els Jordis’ roben el llaç groc a l’espina bífida”, afirma que les famílies de fills amb aquesta malformació se senten “impotents”, fins a l’extrem que alguns pares adverteixen que, tot i veure l’eslògan amb el llaç en solidaritat amb els Jordis, “no renunciarem a una cosa que és tan gran per nosaltres”.

L’intent de criminalitzar l’insígnia del moviment independentista ja fa temps que es va coent, com ho demostra l’article que Agustín Domingo va publicar el 8 d’octubre al diari Las Provincias. En aquesta ocasió, l’autor dóna la volta al seu significat tot recordant que, durant el Tercer Reich, els nazis van utilitzar una tela groga en forma d’estrella per marcar la població jueva. D’acord amb això, Domingo deixa entreveure que, a través del llaç groc, el sobiranista busca promoure l’odi, el ressentiment, la segregació i, amb vista a la “passarel·la tardor-hivern”, prepara “la moda de les estrelles grogues”.

Però no només el llaç groc és objecte d’escarni i animadversió des de la caverna. Qualsevol indumentària d’aquest color comença a ser susceptible de merèixer crítiques. Així es va comprovar el 23 d’octubre passat, quan en un reportatge sobre els incidents registrats en el referèndum de l’1-0, Periodista Digital, Dolça Catalunya i altres portals d’extrema dreta van titllar Narcís Gibrat, exalcalde de Tallada d’Emporda, com “El boig de groc”.

Aquests portals es referien al fet que, abillat amb una camisa groga, Gibart s’havia palplantat davant la Guàrdia Civil i els havia recriminat la seva actuació en el col·legi electoral d’aquest municipi gironí. “Les escenes on crida votarem i diu salvatges als agents creen una mescla de rialla i porqueria”, etziba Periodista Digital.

Tant o més rocambolesc és l’article que Daniel Tercero va escriure al diari ABC el 23 d’octubre sota el títol “Tertulians de TV3 i Catalunya Ràdio: són mitjans d’agitació política”. Per reforçar la tesi que els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són sectaris, imparcials i no respecten la pluralitat de la societat, Tercero esmenta la circumstància que en una de les seves aparicions, la presentadora dels informatius del 3/24 Laura Solé, portava una americana de color groc. “Amb groc pollet, relluent, un enorme llaç caminant. Groc a la televisió! Per què? Un dia abans els manifestants a Barcelona duien llaços grocs per exigir la llibertat dels Jordi’s”, conclou el columnista.

Amb aquesta associació d’idees i altres comentaris despectius, els mitjans espanyolistes han anat teixit una espessa capa de sospita contra el groc reivindicatiu, que els darrers dies s’ha traslladat a la política fins a repercutir en els tribunals en forma de decisions que limiten la seva presència a l’espai públic.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.