El passat 17 de novembre va transcendir que Rosa Maria Sardà havia tornat la Creu de Sant Jordi que li havia sigut atorgada el 1994. Ho va desvelar la cineasta Isabel Coixet en un article publicat al diari El País, on explicava que, a finals de juliol, l’actriu havia lliurat a un funcionari la caixa amb la insígnia a canvi d’un justificant on, de manera expressa, renunciava a l’esquela a què tenen dret les persones distingides amb la condecoració.

Concretament, la veterana artista esgrimia que renunciava a la Creu “ateses les circumstàncies”, donant a entendre que la causa era el procés independentista que aleshores protagonitzava el govern de Carles Puigdemont.

Conegut aquest episodi, els mitjans unionistes han trobat un filó més per atacar les forces de Junts pel Sí i, per extensió, el nacionalisme, a qui ha acusat de degradar el màxim guardó que concedeix la institució catalana.

Ahir dimecres, dia 29, el diari El Mundo repassava en un llarg article el reguitzell de famosos que han declinat la Creu de Sant Jordi per la deriva independentista dels últims executius catalans, als quals retreu que vulgui captar adeptes a través de la reconeguda distinció.

L’article, titulat “La pesada creu de Sant Jordi”, cita entre altres el dramaturg Albert Boadella, l’escriptora Maruja Torres, l’editor Jorge Herralde o l’exfiscal en cap anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, si bé aquest últim no va retornant-la argüint que li havia concedit en persona l’expresident socialista José Montilla. No obstant això, El Mundo l’afegeix en la llista d’intel·lectuals i professionals que han “repudiat públicament” l’insígnia de la Generalitat en un acte d’“honestedat i valentia”.

També el digital ultra Dolça Catalunya dedicava el passat dia 22 un article a parlar del “gest valent de Rosa Maria Sardà”, de qui assenyala que pertany a aquells catalans dignes i valents que no s’han deixat comprar amb “medalletes” i “han dit prou als tentacles nacionalistes”. En una prosa carregada d’emotivitat, el portal elogia Sardà per tenir “una implacable brúixola moral que et marca en cada moment les decisions, encara que et costi amistats, rebuig, odi, insults i incomprensió”.

Tret d’altres mitjans ancorats a l’extrema dreta, la resta de digitals i rotatius s’han limitat a disseccionar el periple de Sardà per retornar la Creu de Sant Jordi, per bé que molts han aplaudit entre línies la decisió de l’actriu.

En cap cas, però, cap d’ells ha volgut recordar que la distinció també ha estat rebutjada per persones d’altres signes polítics, fins i tot entre reconeguts intel·lectuals independentistes i d’esquerres. D’aquests, cal destacar l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart), que crític amb la tebiesa nacionalista del primer govern Pujol, va refusar la Creu de Sant Jordi el 1982 o l’exdiputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya Marc-Aureli Vila, que el 1991 també va rebutjar la distinció en discrepància amb la política nacional de la Generalitat.

Tampoc aquests mitjans informen que el guardó ha estat atorgat a membres del Foro Babel que no l’han retornat, a més de l’expresident de SEAT, a l’exlíder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, a l’empresari i evasor fiscal Víctor Grífols o al darrer alcalde franquista de Barcelona, Socías Humbert.

El cas de Rosa Maria Sardà els ha sigut suficient per, en un exercici d’amnèsia història, satanitzar l’independentisme i qualsevol iniciativa que pugui ser relacionada amb aquest moviment i els seus màxims dirigents.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.