Les vinyetes còmiques són un gènere de llarg recorregut, que en determinats moments de la nostra història han servit com a palanca de crítica social. Especialment en les dictadures i altres contextos de repressió política, han permès una escletxa d’evasió per denunciar les injustícies i satiritzar les misèries del poder.

En el marc del procés català, també han mostrat el seu vessant més reaccionari. Si bé la majoria de tires còmiques i il·lustracions publicades els darrers mesos ofereixen una mirada desengreixada de la realitat i, a través d’ironitzar sobre els protagonistes i les seves vicissituds, treuen ferro a determinades situacions, en alguns casos han esdevingut metàfores de l’odi que part de l’espanyolisme mostra cap a l’independentisme català.

Recentment, n’hem tingut diversos exemples, com la vinyeta que García Morán va publicar aquest dissabte passat, dia 2 de desembre, a La Gaceta. En línia amb els postulats d’aquest digital d’ultradreta, el dibuixant compara els presoners polítics catalans amb la ‘Manada’, el grup de joves que van violar una noia durant les festes de Sanfermin, a Pamplona, el juliol de 2016. Morán es mofa de la situació dels represaliats i els intenta ridiculitzar fent veure que, per sortir en llibertat, hauran de demanar perdó i expiar les seves culpes.

L’objectiu d’humiliar i ridiculitzar l’independentisme també es desprèn de la il·lustració que Forges va publicar al diari El País el 27 de novembre. En aquesta ocasió, el veterà dibuixant se’n riu del jove que va perdre un ull durant les càrregues policials registrades en el referèndum de l’1 d’octubre. En el dibuix, es veu un independentista sostenint una bandera “flàcida” que es torça fins que impacta amb l’ull del manifestant.

No era la primera vegada que aquest diari treia un dibuix difamatori cap al moviment sobiranista. El 17 de setembre, El Roto, dibuixant de capçalera del grup Prisa, va utilitzar els tòpics antisemites per difamar sobre els catalans. Concretament, a la seva vinyeta apareixia un suposat català abillat en barretina i amb un rostre tenebrós mentre exhibia un llibre guarnit amb una estelada, emulant una de les caricatures que el nacionalsocialisme va utilitzar els anys 30 contra els jueus.

També el 19 d’agost, en plenes vacances d’estiu, l’humorista Peridis va publicar una vinyeta a El País on deixava entendre que l’independentisme havia decidit continuar el seu full de ruta tot menystenint el dolor que havien provocat els atemptats gihadistes ocorreguts a Barcelona i Cambrils quaranta-vuit hores abans.

D’aquesta manera, a través de la il·lustració, part de la caverna ha inoculat nous prejudicis i dosis de menyspreu cap els sectors que aspiren a una Catalunya independent, als quals se’ls presenta com a ximples o fanàtics intolerants. Així és com la vinyeta, contradient el seu esperit transgressor cap al poder establert, es posa al servei de l’odi per demonitzar l’adversari.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.