Estats Units viu pendent aquests dies del ‘Russiagate’, l’afer que implica Michael Flynn, l’exassessor del president nord-americà Donald Trump, en un possible tracte amb la diplomàcia russa per catapultar-lo a la Casa Blanca.

Flynn va dimitir el 14 de febrer passat, només 24 dies després de ser designat per Trump com a assesor en Seguretat Nacional, arran de la controvèrsia suscitada pels seus contactes amb l’ambaixador rus als Estats Units, Sergey Kislyak, amb qui hauria conversat sobre les sancions que Barack Obama havia imposat a Rússia pels ciberatacs ocorreguts durant la campanya electoral. Flynn hauria promès a Kislay que, a canvi el Kremlin ajudés a Trump a accedir a la presidència, es retirarien aquestes sancions.

Interrogat per aquesta qüestió, Trump ha assegurat aquesta setmana que Michael Flynn no va dimitir, sinó que va ser cessat perquè “va mentir al vicepresident i a l’FBI”, quan “no hi havia res a ocultar”. No sols això, el president nord-americà ha insistit no sentir-se preocupat perquè, segons ell, són rotundament falses les possibles connexions entre el seu equip de campanya i el Kremlin.

Tot i que aquests vincles no estan documentats, alguns mitjans i articulistes ja s’han abonat a la teoria de la conspiració sobre les suposades relacions entre Trump i Putin, que haurien permès als dos beneficiar-se mútuament en l’exercici del poder. És el cas d’Antonio Navalón, periodista del diari El País.

En un article publicat aquest dilluns amb el títol “El triomf de Karla”, Navalón aprofita l’avinentesa per dir que “es provi o no la trama russa, aquesta sensació ja corromp les essències de l’Estat”.

L’autor recorre a Markus Wolf, l’excap dels serveis secrets de l’Stasi i de qui John Le Carré va evocar sota el personatge de Karla, per dir que “tota la vida Putin va voler ser Karla. El seu paper està fet a parts iguals d’Ivan el Terrible, Josef Stalin i Markus Wolf, demostrant que ser rus és tenir nostàlgia i crueltat”.

Per bé que l’abast dels contactes de Flynn amb alts càrrecs del Kremlin està a expenses de la pertinent investigació, el periodista del Grup Prisa afegeix una nova dosi de prosa poètica a la tesi de la conxorxa. Li rellisca el nivell de veracitat de la sospita, sinó que s’aventura a afirmar que “a aquestes altures, ja no importa el temps que es trigui a desvelar la trama rusa a Washington, perquè, sigui veritat o mentida, Putin es perfila com l’home que ha aconseguit el seu propi candidat manxú”, diu Navalón en al·lusió a Donald Trump.

Mentre els tribunals indaguen si Michael Flynn hauria incorregut en un delicte d’obstrucció a la justícia, El País es llança per enèsima vegada a convertir Putin en l’actual Karla de la humanitat, que no sols manegaria el plet català per fer ingovernable la Unió Europea, sinó que, través dels seus tentacles, hauria portat directament a Trump al despatx de la Casa Oval. Sigui veritat o no, Antonio Navalón ja emet la seva sentencia: “el mal està fet”.

Així és com El País amplifica la seva croada contra Rússia, en què Catalunya apareix com a teló de fons, i el seu articulista rubrica aquella dita tan coneguda segons la qual “que el rumor no t’espatlli un bon titular”.