Falten deu minuts perquè comenci el panel on explicarem la vulneració de drets civils i polítics a Catalunya en els últims mesos, quan rebem un missatge d’alerta. Hem vingut a Viena per explicar a representants d’organitzacions de drets humans de països europeus, d’Amèrica del Nord i de l’antiga URSS que la violència policial de l’1 d’octubre -que molts van veure per televisió- no és, per desgràcia, l’únic incident que ens preocupa. El mòbil vibra: l’organització ens avisa que a la sala hi ha un membre de la delegació espanyola de l’OSCE a Viena, que depèn del Ministeri d’Exteriors. Els representants dels governs poden assistir a la trobada d’entitats de la societat civil, però tenen prohibit intervenir-hi. Li ho han deixat molt clar al representant espanyol, que s’ha mostrat molest perquè la nostra presentació es titula “Catalonia – Spain”.

Més de 30 informes impresos sobre la taula, a punt per repartir-los, i xarxes preparades per tuitar les principals idees de la ponència de la Rovira. Ha d’anar bé (i hem treballat perquè així sigui) i, a més, hem d’aconseguir captar l’atenció de la setantena llarga de persones de la sala. No és fàcil: des de primera hora del matí hem pogut veure alguna pantalla d’ordinador amb el Solitari o algun xat com a pestanya principal i el Grup Barnils tenim l’últim torn abans de dinar. Sense caure en la provocació injustificada hem de trobar la manera que ens escoltin amb atenció. “Rovira, què et sembla si duus una bufanda groga i només començar dius que aquest color és l’última víctima de la situació que vivim a Catalunya? Després ja expliques de què va tot plegat”. I tal dit tal fet.

Polònia, els Estats Units i Hongria. Són les tres intervencions abans de la nostra. Atacs feixistes impunes contra militants feministes, discriminació contra els musulmans i contra els transsexuals a l’exèrcit, un governant que vol una societat “blanca, heterosexual i catòlica”… Uf! Després de tot això, tocarà parlar de Catalunya. Observo el públic i aviat el detecto. Em mira fixament i no s’ha tret ni la bufanda: el representant d’Exteriors només pot ser ell. Acaba el company hongarès i em toca. Comencem reconeixent-ho d’entrada: jo no sóc advocada, parlo en nom d’un grup de periodistes i exposo les dades que han recollit entitats de drets humans del meu país (quin orgull, portar tanta feina a la maleta!). Ara només falta que el missatge arribi. Només tinc vuit minuts. Sort que la bufanda groga desperta la curiositat. Explico que a persones amb bufandes grogues se’ls va impedir passejar pel port de Mataró, per on havia de passar Rajoy; mentre la Junta Electoral ha prohibit a l’Ajuntament de Barcelona il·luminar de groc edificis i monuments. La gent fa cares d’incredulitat i s’aixeca a fer fotos. I arranquem: violència policial desmesurada, persecució ideològica, possibles vulneracions de la llibertat d’expressió i d’informació, impunitat de l’extrema dreta, mestres investigats. Algunes de les causes, problemes sistèmics: la unitat d’Espanya com a qüestió sagrada, l’herència massa present de la dictadura, una separació de poders millorable, lleis per criminalitzar la protesta que no són noves, lawfare. El moderador em fa senyals, m’estic estenent massa. Haurem d’anar acabant. Una última qüestió important: expliquem que la Junta Electoral no ha acceptat observadors internacionals a les eleccions del 21D i demanem a les organitzacions que facin pressió perquè els estats de l’OSCE demanin d’enviar-n’hi.

“Bufanda de ratlles. Ha sortit a parlar pel mòbil. Fa molta pinta que ha vingut a escoltar algo puntual i marxa. Fixa’t-hi quan entri per la porta de darrere teu. Seu a la teva esquerra, a l’altre cantó”. El Telegram és clau perquè des de les cadires jo també el pugui localitzar. La ponència va bé: hem sintetitzat al màxim els esdeveniments compresos entre el 6 de setembre i l’1 de novembre, s’està entenent i el públic assenteix amb el cap en una clara mostra de comprensió -no només oral sinó també emocional- i la bufanda groga és, de llarg, la fotografia més recurrent de la jornada. Paral·lelament a la bona acollida de les paraules de la Rovira hi ha la desaprovació cada vegada més evident per part del delegat espanyol. Nega amb el cap que la violència de l’1-O tingués tocs sexistes o que el ministre espanyol Dastis considerés falses les imatges de les càrregues a la BBC. A més, la intuició no em falla: independentment del que havia pactat amb l’organització, tan bon punt s’obre el torn de paraules ell és el primer en intervenir. Ho fa nerviós, tant, que tremola ell i micròfon, i es limita a considerar “inadequada” i “esbiaixada” la nostra intervenció, sense capacitat per rebatre res ni per fer-nos alguna pregunta per intentar posar-nos entre les cordes. El conjunt de les seves paraules porten els organitzadors a respondre-li que les consideren un atac i una desacreditació a la ponent i que en vuit anys mai abans cap govern havia intervingut i menys per fer-ho d’aquesta manera. Amb l’estupefacció dels assistents i el seu interès pels informes que hi hem presentat i més trobades importants més enllà de la nostra intervenció pública acabem la que ha estat, sens dubte, la ponència més intensa de l’edició d’enguany. Els efectes de les bufandes grogues sempre són imprevisibles, sigui a Mataró o a Viena.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

4 Comentaris

  1. Miquel

    Gràcies, moltes, moltíssimes gràcies, de tot cor i amb tot l’ànima us ho agraeixo, si algun dia som el que molts desitgem, un país del que enorgullir-se, serà per gent com vosaltres, que esteu fent realitat un bonic somni per tots.
    Una grandíssima abraçada.

  2. carola camp

    Trobo important que es vagi per Eoropa explucant el qué estem passant.

  3. emilie hutter

    GRÀCIES de tot cor per portar a coneixer el que passa a CAT arreu i bravo pel texte!