Ahir dimarts, dia 12 de desembre, va ser detingut a Saragossa el jove Rodrigo Andrés Lanza Huidobro, acusat d’haver agredit, amb conseqüències mortals, un veí d’aquesta ciutat durant la nit del passat divendres.

Com bé han recordat tots els mitjans, es dóna la circumstància que Lanza va ser un dels nois condemnats el 2006 arran d’uns incidents registrats en una festa al Palau Alòs, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, aleshores okupat. Lanza va romandre engarjolat sis anys com a culpable d’haver deixat en estat vegetatiu un guàrdia urbà, en una causa judicial envoltada d’una gran controvèrsia per les irregularitats detectades des del mateix dia del succés.

El cas 4F, com així s’ha conegut, va donar peu al documental Ciutat Morta, on queda palès l’existència d’un muntatge policial amb cobertura política, judicial i mèdica per implicar Lanza i la resta d’encausats en els incidents. També, en el reportatge emès l’any 2013, es demostra la inconsistència i manipulació de les proves, així com els abusos soferts pels joves en el curs de la detenció practica pels agents del cos.

Ara, davant la nova detenció de Lanza, la majoria de mitjans conservadors s’han limitat a secundar la versió oficial que va conduir el jove a la presó, sense referir-se a l’escàndol que va suscitar Ciutat Morta per tot el que va destapar.

No sols això, la majoria de rotatius han explicat l’agressió de Saragossa només basant-se en la font policial, segons el qual Lanza hauria propinat l’agressió mortal amb un objecte contundent, tot i que no ha quedat acreditat, alhora que donen per vàlid altres aspectes relatius a la baralla i el nombre d’agressors.

Més enllà del tractament informatiu, que obvia la presumpció d’innocència i que incorre en algunes asseveracions que no han estat confirmades, destaca la tendència a barrejar elements per criminalitzar tot un moviment i unes idees a partir del tràgic episodi.

La primera constant és la insistència d’aquests mitjans estatals en posar d’epígraf de les seves informacions el terme “extrema esquerra”. Ho fa Ok Diario, que igual que La Gaceta o El Mundo, relacionen Rodigo Andrés Lanza amb el moviment “antisistema”, “antifeixista” i “okupa” de Saragossa.

Per contra, aquests rotatius parlen de Víctor Laínez, la persona agredida, com un home que duia “els tirants de la bandera espanyola”, sense especificar la seva pertinença a la Falange Española de las JONS, la Legión o el grup de motards ultres Los Templarios, la qual cosa dóna a entendre que qualsevol mostra d’espanyolitat és susceptible de ser atacada, descontextualitzant les veritables motivacions que haurien propiciat la discussió i la posterior agressió dels joves a Laínez.

A banda d’aquests aspectes silenciats sobre l’incident, també cal destacar les vegades amb què citen la “nacionalitat xilena” de Lanza, un fet irrellevant amb vista a la comprensió dels fets i que contravé els mateixos manuals d’estils de la professió periodística, que recomanen no mencionar aquesta circumstància si no és estrictament necessari per a entendre la notícia. La Gaceta, per exemple, ho utilitza per contraposar-ho amb la “nacionalitat espanyola” de l’agredit, cosa que abona un determinat prejudici cap a les persones estrangeres.

Finalment, l’arrest de Lanza ha donat peu a una croada contra el seu entorn polític, fins a arribar als lletrats que, en el cas del 4F, el van defensar. S’hi refereixen tant La Razón, La Gaceta com Ok Diario.

Així, per exemple, el portal dirigit per Eduardo Inda cita les simpaties de la seva mare, Mariana Huidobro, amb les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), o el fet que l’antic advocat de Rodrigo Lanza, Gonzalo Boye, havia sigut condemnat per haver col·laborat amb ETA arran del segrest de l’empresari Emiliano Revilla i ha representat els consellers de Generalitat de Catalunya exiliats a Bèlgica, Meritxell Serret i Antoni Comín, a qui el rotatiu qualifica obertament de “colpistes fugats”.

En una esperpèntica regla de tres, doncs, aquest i altres mitjans relacionen els agressors amb els moviments antifeixistes, d’extrema esquerra i, de retruc, amb els independentistes, fins al deliri de connectar una mort tràgica i violenta amb el procés polític que viu Catalunya. Una perversa barreja d’associacions amb què pretén condicionar l’opinió dels lectors i atiar l’animadversió cap al sobiranisme i les posicions d’esquerres.

3 Comentaris

  1. Patricia Ciriani

    Gracias por precisar y desmontar toda la maquinaria desinformativa española. ¿Se sabe la versión de los no-oficiales, los testigos de la batalla, el motivo que la generó? ¿Hubo una marcha fascista, hubo provocaciones…?

  2. jordi

    Tampoc em pareix del tot correcte que publiqueu la fotografia de l’acusat, cosa que pot contribuir a aquest escarni mediàtic, i probablement acabarà quedant a la retina més enllà del possible resultat del judici i les investigacions.

  3. Juan

    Ostras…habláis de manipulación periodística cuando este artículo se basa en eso, manipular. Lo vuestro es lo bueno, lo de los demás malo. Si ese es vuestro pensar y en él os basáis para ‘montar’ la hipotética república catalana, yo tendría miedo.