Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El 13 de novembre va començar el judici a La Manada i jo vaig tardar una setmana a poder llegir les cròniques de la sala de vistes, les claus i incògnites del cas, la transcripció dels interrogatoris a la víctima i les declaracions d’un dels advocats defensors, que considera que les relacions sexuals foren consentides.

A finals de mes, el litigi va quedar vist per a sentència, quatre dies després del crim masclista de Vinaròs. I entre dona violada i dona assassinada, el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

No és cap novetat que el 25N siga una jornada amarga, una illa des d’on es veu el foc que crema terra ferma, un t’estime sota una pluja d’hòsties. No és que just passe eixe mes, eixa setmana, eixe dia. És que també passa eixe mes, eixa setmana, eixe dia. A Espanya, es denuncia una violació cada vuit hores. 2017: almenys, 45 dones mortes. Xiquetes mortes, xiquets ferits, nadons que no arriben a nàixer, menors orfes.

La república feminista del Polònia i un iceberg
El Polònia posterior al 25N va estar protagonitzat exclusivament per dones: van desfilar algunes de les seues personatges més famoses, però també presentadores d’informatius, àvies programadores, publicitàries, veterinàries i empresàries.

En el discurs que acostuma a tancar el programa, les personatges de quatre polítiques explicaren que si algú s’havia adonat de l’absència d’homes era, precisament, perquè encara costa veure les dones com a protagonistes. D’això se’n diu formes innovadores de denunciar el masclisme.

Violència, invisibilització, discriminació. De tot això es van queixar. I és que com dibuixa un cartell d’un partit que es presenta a les eleccions del 21D, les violències masclistes són un iceberg format per xantatge emocional, control, insults, violacions, assassinats i llenguatge i publicitat sexistes.

Efectivament: jo ja estic farta de veure anuncis de perfums on les dones tenen la cara més llisa que un foli i els homes, més arrugues que merda té un galliner.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.