Les cròniques de successos van farcides d’incidents de tota mena, alguns més tràgics que altres. Cada dia trobem exemples a mansalva, que donarien per un ampli inventari, sense comptar amb aquells que, per la raó que sigui, queden fora de l’agenda mediàtica.

Sorprèn, en canvi, l’hàbit d’alguns mitjans en fer-ne en notícia si el protagonista de l’incident és una persona d’origen extracomunitari o, en termes periodístics, se’l considera immigrant, malgrat els anys que porta establert i arrelat al país d’acollida.

Ahir mateix, vam veure com es repetia aquesta pauta informativa arran de la detenció del jove Rodrigo Lanza com a suposat autor de l’agressió mortal a un home a Saragossa. Molts rotatius van emfasitzar la seva condició de xilè.

Lanza comparteix la doble nacionalitat espanyola i italiana, i la circumstància que sigui fill d’un matrimoni xilè, no aporta cap novetat per comprendre el cas en què es troba implicat. Sí, en canvi, contribueix a projectar una imatge de la immigració vinculada a la violència, en la mesura que se subratlla aquest fet com a decisiu amb vista a interpretar adequadament el succés.

Aquest ús de la condició ètnica contravé el Manual d’estil sobre minories ètniques que el 2015 va elaborar el Col·legi de Periodistes de Catalunya, en el qual s’insta a “eliminar qualsevol referència a l’origen ètnic de les persones sempre que no sigui imprescindible per a la comprensió de la notícia, ja que la condició ètnica no determina el seu comportament”.

La utilització indeguda de l’origen ètnic la veiem sobretot en els mitjans més conservadors o afins a partits contraris a la immigració, quan s’agafa la condició ètnica per criminalitzar aquest col·lectiu. A banda del cas de Rodrigo Lanza, els últims dies n’hem tingut dos altres exemples.

Un d’ells en el portal Despiertainfo, que ahir dimecres es feia ressò de l’ingrés a presó d’un jove a qui s’acusa d’abusar sexualment una noia a la ciutat d’Oviedo. El titular inclou la condició migrant i africana del presumpte agressor, quan és irrellevant a efectes de comprendre el succés.

També hi apareix en una notícia publicada per La Gaceta el passat dia 9, relativa a la detenció d’un “marroquí” acusat de cinc abusos sexuals a la localitat de Palencia. Com havia fet en ocasions anteriors, el digital ultra destaca la nacionalitat de l’acusat, “de nacionalitat marroquina”; igual que ho fa l’agència Europa Press, que en la seva crònica es refereix a la circumstància que el presumpte agressor és “un noi de 22 anys de nacionalitat marroquina”.

Tot i les recomanacions fixades en el Manual d’estil del Col·legi de Periodistes, que han fet seves el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i altres organismes rectors de la comunicació, en molts mitjans encara s’incorre en dinàmiques que haurien d’haver-se superat fa temps.

En alguns casos són les rutines de producció que ho propicien, altres la manca de consciència per part dels mateixos professionals, però també la voluntat deliberada d’alguns que fan servir aquesta informació amb finalitats espúries, conscients que vincular immigració i conflicte alimenta els prejudicis racials i l’odi cap a aquesta comunitat entre l’opinió pública.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019