Busco un concepte enmig de vells apunts –aquí Google no em serviria– i em trobo casualment una columna de fa 23 anys de la defensora del lector d’El País, Soledad Gallego-Díaz.

Gallego-Díaz respon a la pregunta: “¿són vostès independents?”. La respon a partir d’acceptar que hi ha pressions contínues en els mitjans –com més n’hi ha, més referents són en la societat–.

Doncs bé: d’això s’ha tornat a parlar aquests dies a la Corpo a través de l’Estatut de redacció i el Llibre d’Estil que estableixen mecanismes per evitar que es plasmin en el producte. Ara, aquest concepte d’independència ja està sobrepassat per l’excepcional situació que vivim, però es troba a faltar la intenció de no mentir descaradament.

Ella insistia en l’honestedat del mitjà “que es mesura a través de les informacions que publica”, per la qual cosa “serà tan honest com honestos, veraces, batalladors i professionals siguin els que hi treballen”, per tot seguit afirmant que El País estava “ple de periodistes honestos”.

Era l’octubre de 1994. No seré jo qui en dubti, però d’aquí a uns anys s’haurà d’estudiar com ha contribuït el diari del Grup Prisa a crear un clima de tensió a un país que no és el seu, a Catalunya, que almenys al rerepaís no havíem percebut i fem el possible per no patir ni estendre.

Tots podem trobar històries “humanes” que s’adiguin i responguin plenament al nostre objectiu inicial. Tots sabem d’anècdotes que, ben amenitzades, arribaran a ser categoria. Però tot plegat esgota: El País té tot el dret a seguir la línia editorial que vulgui i nosaltres a no llegir-lo.

Revolta reconèixer que és la font d’informació de referència, per exemple, de les elits culturals, polítiques i econòmiques mexicanes i de Llatinoamèrica, amb el que es formen una imatge tan distorsionada de la nostra complexa realitat que és molt difícil de reconduir.

Com es troba a faltar ara mateix una agència de notícies catalana amb repercussió internacional!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.