Avui dilluns, 18 de desembre, tots els diaris han obert les pàgines d’Internacional amb la victòria del conservador Sebastián Piñera a les eleccions presidencials de Xile.

En la segona volta dels comicis celebrada ahir diumenge, el magnat i inversor borsari va obtenir el 54,57% dels vots, enfront del 45,43% de l’aspirant oficialista, el socialista Alejandro Guillier, cosa que li permetrà tornar a governar el país d’Amèrica del Sud – ja va fer-ho entre 2010 i 2014– en substitució de Michelle Bachelet.

En les respectives cròniques, la immensa majoria de portals destaquen l’excel·lent sistema de recollida i recompte de sufragis i el clima de concòrdia que ha dominat la campanya electoral. Esmenten les declaracions de Bachelet i Guillier, que abans de fer-se oficials els resultats, ja van felicitar Piñera, i les de Beatriz Sánchez, candidata emergent del Frente Amplio, la qual no ha tingut inconvenient en admetre la victòria de l’aspirant de Chile Vamos.

Més enllà d’això, només els mitjans progressistes s’han fet ressò de les inclinacions pinochetistes que Piñera ha mostrat al llarg de la campanya, sobretot després de comptar amb el suport del candidat ultra José Antonio Kast, que havia quedat desbancat a la primera volta. No sols això, alguns rotatius, com El Diario.es, recullen les seqüències on simpatitzants de Piñera passegen un bust del dictador pels carrers de la capital, Santiago de Chile, durant la celebració d’ahir a la nit.

Res d’això apareix en els mitjans conservadors, que obvien l’adhesió de l’extrema dreta al nou inquilí del Palacio de la Moneda. Tret d’alguna excepció, ni El Mundo, La Razón, El Español, ABC o OK Diario en fan menció, sinó que es limiten a transmetre les bondats de Piñera i la seva intenció de “modernitzar” i obrir un nou període “d’esperança i humilitat” per a la societat xilena.

Com a màxim, els portals espanyolistes qualifiquen Sebastián Piñera de polític “conservadors”, i en subratllen el seu compromís en garantir “treball” i “benestar” per a tothom, a banda de destacar el fracàs del Frente Amplio a l’hora d’articular una campanya basada en el principi de “tots contra Piñera”.

No sols això. Per allunyar-lo de l’ombra del pinochetisme, diaris com l’ABC recorden que Piñera s’havia declarat opositor a l’exdictador xilè, si bé des dels mitjans progressistes no obliden que l’any 1998 va participar en diferents actes per defensar-lo quan va ser detingut a Londres acusat de crims de lesa humanitat.

També La Razón, en ares de treure importància als vincles del nou president amb el militar colpista, opta per afirmar que tant el dirigent Piñera com Guillier “s’han apropat al model d’educació gratuïta i la reforma de les pensions que havia implementat el general (Augusto Pinochet)”.

Així doncs, a mig camí entre el silenci i un relativisme camuflat de bones paraules, els mitjans escorats a la dreta busquen blanquejar el caràcter reaccionari que amaga Sebastián Piñera, ignorant les seves simpaties amb el pinochetisme i donant per suposat que, des del Palacio de la Moneda, emprendrà les decisions que Xile necessita per esdevenir un país modern i de progrés.